El cinema palestí, protagonista a la Filmoteca a través de la 19a Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya i el cicle “Palestina animada”

Aquest mes de novembre, la Filmoteca enfoca la mirada cap al món àrab i, en especial, cap a Palestina amb dos cicles complementaris. D’una banda, la Filmoteca acull la 19a Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya, que cada novembre arriba puntual a la cita amb el públic barceloní i que enguany situa Palestina com la gran protagonista de l’edició. 

De l’altra, la Filmoteca organitza el programa Palestina animada amb dos llargmetratges i una dotzena de curtmetratges animats realitzats a Gaza i Cisjordània o bé en la diàspora palestina arreu del món.

Del 6 al 16 de novembre, la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya que organitza Sodepau comptarà, entre altres cineastes àrabs, amb la palestina Khadija Hasbshneh, figura clau de la història del cinema palestí i actual conservadora dels arxius palestins des de la ciutat d’Amman, Jordània, on resideix. 

La Mostra s’iniciarà el dijous 6 de novembre, justament, amb un programa doble que inclou les obres més emblemàtiques de Habashneh, Tal al-Zaatar (1977) i Children Without Childhood (1979), dues pel·lícules que documenten una infància ferida per la guerra.

Amb aquest programa doble, la Mostra inicia un viatge a través de la memòria i la lluita d’un poble que ha fet del cinema un acte de resistència, amb una selecció que recupera cinc títols clàssics i que també dialoga amb el present a través de propostes com Thank You for Banking with Us, debut de Laila Abbas, el documental Mea Culpa (2024) de Patrick Tass, i una sessió de Cinema en família amb curtmetratges d’animació creats a Cisjordània i Gaza. És un cinema que sovint barreja documental i ficció i que explica la vida quotidiana, la resistència i les múltiples realitats del poble palestí.

Més enllà d’aquest focus en el cinema palestí, la Mostra també convida Mohamed Rashad, director, guionista i productor egipci establert a Alexandria, per presentar el seu primer llargmetratge de ficció: Al mosta’mera (The Settlement). La pel·lícula, que s’inscriu en la tradició del cinema social àrab i que es basa en fets reals, dissecciona les estructures de poder, les relacions familiars i la precarietat laboral en un Egipte travessat per les desigualtats. La seva estrena a la secció Perspectives de la darrera Berlinale ha esdevingut una fita per a la indústria cinematogràfica egípcia, convertint Rashad en una de les seves veus més prometedores.

Síria també té el seu espai en la 19a edició de la Mostra, que dedica un itinerari a la revolució que l’any 2011 va significar el tret de sortida a la Primavera Àrab. L’itinerari –que s’amplia amb diverses activitats al centre d‘arts Santa Mònica i el cinema Zumzeig– dona veu a històries de revolta i de supervivència i portarà fins a Barcelona la directora i periodista Lina. El 8 de novembre presentarà la seva òpera prima 5 Seasons of Revolution, que es va estrenar mundialment al Festival de Sundance 2023 i que documenta els primers anys de la revolució siriana a través de la pròpia trajectòria de Lina. És un colpidor relat íntim sobre l’opressió, la resistència i la recerca de llibertat.

En el marc d’aquest itinerari, la Filmoteca organitza una classe magistral amb el cineasta i productor Ahmad Alhaj, fundador de la productora i distribuïdora Wind Cinema, amb seu a França. La sessió, prevista per dijous 13 de novembre amb el títol Biografia de l’invisible aborda l’onada del cinema autobiogràfic sirià reflexiona sobre el cinema en primera persona com una eina experimental i política per parlar de la memòria i l’exili. Ahmad mateix resideix a França amb un estatus de refugiat polític.

Palestina animada: el cinema com a refugi i memòria  

En paral·lel a la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani, i com a complement indispensable d’aquesta, la Filmoteca presenta aquest mes de novembre el cicle Palestina animada. Una selecció de dos llargmetratges i dotze curtmetratges que volen, en un context marcat pel genocidi del poble palestí a Gaza, contribuir des del cinema a preservar-ne la identitat, la història i la dignitat.

Són films que ens remeten a la diàspora, a la pèrdua i a la lluita contra l’ocupació; films que recuperen la memòria dels palestins, que en testimonien la resistència, que en reivindiquen la identitat, i que denuncien l’opressió que pateix un poble assetjat. I que ho fan des de l’animació, amb estils i tècniques diverses que permeten a l’espectador copsar com, enmig de la tragèdia i la devastació, i amb mitjans molt limitats, els palestins han trobat en el cinema una forma de denunciar l’ocupació i la violència, però també un mitjà d’esperança i refugi per celebrar la vida i la creativitat.