Vera Chytilová (1929-2014) ocupa un lloc d’honor entre les figures més iconoclastes, transgressores i proteiques del setè art. Figura clau del Nou Cinema Txec dels anys seixanta, va ser l’única dona d’aquest corrent cinematogràfic que va estudiar a l’Acadèmia de Cinema de Praga (FAMU).
Els seus films, que al principi se situaven en la frontera entre el documental i la ficció, són molt crítics amb el poder i el patriarcat, i es tornen cada cop més abstractes, surrealistes i irreverents. Després de la invasió russa del 1968, la seva obra és prohibida fins al 1975; però, a diferència d’altres col·legues, no fuig del país ni renuncia a fer el seu cinema.
Coneguda per Les margarides (1966), la seva obra més emblemàtica, Chytilová va desafiar tant les convencions expressives del cinema com les imposicions ideològiques mitjançant un estil únic que combinava humor àcid, poesia visual i un insolent esperit de rebel·lia que va seguir practicant amb l’arribada del capitalisme, tot i que rebaixant l’experimentació formal.
Programme
