Premsa
27/05/2025
Del 12 al 22 de juny, el Festival de Cinema Africà de Barcelona reflexiona sobre l’Àfrica postcolonial i projectarà vuit pel·lícules de Madagascar, el Sudan, Moçambic, Nigèria, Zàmbia, Senegal, Angola i Mali. La directora nigeriana Bolanle Austen-Peters inaugurarà el certamen amb un homenatge a l’activista Funmilayo Ransome-Kuti. El festival també recupera ‘Touki Bouki’, títol de culte del cinema africà restaurat per Martin Scorsese. Les projeccions, subtitulades en català, mantenen la versió original en llengües autòctones africanes, com el wolof, el malagasy o el yoruba.
La Filmoteca de Catalunya acull la vuitena edició de Wallay! Festival de Cinema Africà de Barcelona, un espai de trobada amb les múltiples veus i mirades que travessen el continent negre. Fidels al compromís amb la diversitat i l’exhibició de cinematografies sovint invisibilitzades, obrim una finestra magnífica per pensar l’Àfrica des de dins, amb la seva complexitat, la seva creativitat i la seva força narrativa.
La selecció de films interpel·la tant la memòria històrica com les tensions del present. A partir d’eixos temàtics com la lluita per la memòria i els drets, el pes de la religió, l’exploració del silenciament dels abusos –siguin sexuals, institucionals o familiars-, la joventut com a força de transformació o els tabús de la societat patriarcal, Wallay! ens convida a ampliar la nostra mirada envers l’Àfrica amb respecte, curiositat i esperit crític.
La programació d’aquesta vuitena edició s’endinsa en l’anticolonialisme, la convivència, el silenciament dels abusos i els tabús de la societat patriarcal, i comptarà en els seus col·loquis a la Filmoteca de Catalunya amb dos cineastes: la nigeriana Bolanle Austen-Peters, una de les dones més influents de l’Àfrica segons Forbes i directora de la pel·lícula inaugural, Funmilayo Ransome-Kuti, i el realitzador Fousseyni Maiga, director del Centre Nacional de Cinematografia de Mali, qui presentarà l’estrena a Europa de la seva última pel·lícula, Sanko, le rêve de Dieu.
Wallay! convida cada any un artista africà per elaborar el seu cartell, una col·lecció de posters d'autor que en edicions anteriors ha comptat amb la participació de Thandiwe Muriu (Kènia), Wu.hey (Togo), Xaadim Bamba (Senegal) o Aicha Fall (Costa d’Ivori). Enguany és el fotògraf de Mali Ousmane Makaveli l’autor de la imatge d’un Donso, caçador tradicional considerat gran protector de la terra i la comunitat, amb el qual reivindica la identitat i la cultura pròpies.
Les projeccions a Catalunya d’aquestes vuit pel·lícules, rodades en llengües autòctones africanes, com el wolof del Senegal, el malagasy de Madagascar, el yoruba de les poblacions de l’Àfrica Occidental o el tsonga i el bemba, llengües bantús del Sud del continent, es faran en versió original subtitulada al català (VOSC).
El dijous 12 de juny, l’estrena a Espanya de Funmilayo Ransome-Kuti (Nigèria, 2024), de Bolanle Austen-Peters, donarà el tret de sortida a la programació de Wallay! 2025. La directora nigeriana visitarà Barcelona per inaugurar el festival amb aquest biopic sobre la mestra i activista feminista Funmilayo Ransome-Kuti (1900-1978) i la seva lluita contra el colonialisme i el patriarcat, una revolució que va transformar per sempre el destí del seu país. Reconeguda amb els premis a la millor pel·lícula i el millor guió del Festival Internacional de Cinema d'Àfrica (AFRIFF). La sessió inaugural també comptarà amb la participació del raper Frank T, un dels pioners del hip hop a l’Estat.
L'obra literària de l'escriptor moçambiquès Mia Couto ha estat objecte de nombroses adaptacions cinematogràfiques. Dirigida per Sol de Carvalho i amb la participació del mateix Couto en el guió, O Ancoradouro do Tempo (Mozambique, 2023) porta a la pantalla la història de l’inspector de polícia Izidine i la seva investigació d’un crim en una antiga fortalesa colonial que ara és un asil d'ancians.
El documental biogràfic Mário (França / Portugal, 2024), de Billy Woodberry, conegut pel seu treball dins del moviment L.A. Rebellion, explora amb filmacions d'arxiu, correspondència personal i entrevistes la vida i el llegat de Mário Pinto de Andrade (1928-1990), poeta, pensador i activista angolès, fundador del Moviment Popular d'Alliberament d'Angola (MPLA) i figura clau en les lluites anticolonials i panafricanes dels seixanta i setanta.
El clàssic d’enguany serà Touki Bouki (Senegal, 1973), de Djibril Diop Mambety, títol de culte del cinema africà restaurat per Martin Scorsese. La road movie segueix la història de Mory i Anta, un jove pastor amb una moto decorada amb unes banyes de zebú i una estudiant universitària. Junts somien a emigrar a la metròpoli, de Dakar a París, amb la desintegració de la societat africana postcolonial dels anys setanta com a teló de fons.
Clourà el festival el diumenge 22 de juny l'òpera prima de Luck Razanajaona, Disko Afrika: une histoire malgache (Madagascar, 2023), un drama social rodat íntegrament en malgaix, la llengua de Madagascar, que ofereix una mirada a les tensions socials i polítiques del país a través del viatge interior de Kwame, un noi de 20 anys que, després de patir un accident a la mina clandestina de safir on treballa, es veu obligat a tornar a la seva ciutat natal, on es retroba amb la seva mare i un entorn marcat per la corrupció i la precarietat. Mitjançant l'ús de la ràdio, cançons i fotografies, el film connecta el passat ancestral del país amb els desafiaments actuals, destacant l'esperit de resistència de l'illa.
El realitzador i cineasta Fousseyni Maiga, director del Centre Nacional de la Cinematografia de Mali, presentarà l’estrena a Europa de la seva última pel·lícula, Sanko, le rêve de Dieu (Mali, 2025), una ficció que veu la llum en un complex context geopolític i porta un missatge contundent a favor de la tolerància religiosa, la convivència i la cohesió social. Quan mor l'imam d'un poblat anomenat Sanko, es desencadena una lluita pel lideratge entre tres candidats, un conflicte que reflecteix les tensions entre diferents corrents de l'islam i les amenaces de l'extremisme religiós.
Wallay! 2025 programa dues produccions presentades en la secció Un Certain Regard del Festival de Cinema de Cannes. D’una banda, Goodbye Julia (Sudan, 2023), opera prima de Mohamed Kordofani ambientada al Khartum anterior a la divisió del país, narra la història de dues dones que representen la complicada relació entre les comunitats del nord i el sud del Sudan, i el seu vincle inesperat. Azza Moustafa, directora artística de la pel·lícula, la presentarà a Barcelona.
Abusos ocults en la memòria familiar
Una altra pel·lícula estrenada a la secció Un certain Regard, on va rebre el premi a la millor direcció, és la comèdia negra On becoming a Guinea Fowl (Zàmbia, 2024), vibrant exploració dels traumes familiars de l’aclamada directora d’I Am Not a Witch, Rungano Nyoni. La producció d’A24 també es va projectar als festivals de Toronto, Nova York, Chicago i Londres. Un drama d’extraordinària força visual i humor genuí, que arrenca quan una noia troba el seu oncle mort a la carretera. Mentre comencen els preparatius per al funeral, ella i els seus cosins treuen a la llum els secrets enterrats i els abusos ocults en la seva família de classe mitjana.
Amb la col·laboració de: