Programme: Filmoteca Georges Didi-Huberman.
«Un aire con olor de saliva de niño [...]
que anuncia el constante bautizo de las cosas recién creadas»
S’ha de dedicar tot a les criatures. En això̀ no hi ha ni culte a la ingenuïtat ni fe en la innocència pura. Els nens son a la cruïlla: busquen un llenguatge entre real i imaginari. Prolonguen una genealogia (memòria, soca de l’arbre) i projecten una gènesi sempre múltiple (desig, branques cap al cel).
«El nen mira, mira...», diu el poema. És fosc però aeri, com el mateix García Lorca disfressat d’ombra per a La vida és somni. Sota les bombes, les criatures encara poden abastar la utopia.
Los Ángeles exterminados
Michel Mitrani (guió de José Bergamín), 1968, 128’
“Com si d’unes Misiones Pedagógicas fora de temps es tractés, la troupe mòbil de còmics porta noticies d’un passat interminable que converteix als seus espectadors en veritables testimonis contemporanis d’un ahir que mai acaba de passar” (Max Hidalgo Nácher). Concebuda i escrita per José Bergamín, és una síntesi de les seves referències culturals.
La còpia de projecció de Los ángeles exterminados va ser restaurada per l'INA en col·laboració amb Filmoteca Española.
Els textos que acompanyen cada sessió del cicle fan referència als textos que introdueixen els àmbits de l’exposició En l’aire commogut… escrits per Georges Didi-Huberman.
Amb la col·laboració de: