Identitat i resistència a Palestina | Al Dhakira al Khasba

Direcció - Michel Khleifi 

Guió - Michel Khleifi 

Disseny de so - Ricardo Castro 

Fotografia - Marc-André Batigne, Yves van der Meer 

Interpretació - Farah Hatoum, Sahar Khalifeh 

Any - 1981 

La Mémoire fertile:  un cineasta en creixement genera un passat ple de futur 

Molt diferents per la seva condició i la seva història, Farah Hatoum i Sahar Khalifeh són de fet dues parts de la mateixa realitat política, dues cares complementàries d'un mateix tot social: la de la dona palestina sota ocupació israeliana, la de l'espai mental de dones a la societat àrab contemporània. 

De vora cinquanta anys, Farah Hatoum aixeca la seva imponent estatura com una mena de roca inamovible. Ella és la imatge de la Palestina ancestral i profunda la resolució de la qual «esborra» el filferro de pues. 

La seva set de justícia està armada d'una paciència les virtuts de la qual s'han aguditzat durant els judicis que es fonen amb la història del seu poble. El seu marit va morir a l'exili a Beirut el 1948, Farah Hatoum viu a Natzaret, a Galilea. Desposseïda del seu tros de terra per «la llei dels absents» va aconseguir criar amb dignitat els seus dos fills amb els quals viu, a més del conflicte generacional, de vegades doloroses contradiccions. 

 Hem de sentir-lo oposar un no categòric als intents d'un fill disposat a fer certs compromisos sobre la terra. «No vaig estafar ningú com ells...» La terra es queda al seu lloc. Un profund sentit de la justícia i la dignitat l'impulsa i sempre la conduirà, i si no té «el discurs», ella coneix una forma de llibertat, aquest espai mental, que cap botxí mai li podrà treure... 

I és la que té la paraula més lliure per a tot això? Sahar Khalifeh és una jove novel·lista que viu a Ramallah, a la Cisjordània ocupada, després d'haver viscut durant molt de temps a Nablus. Casada amb divuit anys, es va divorciar tretze anys després. Va haver de lluitar i patir per obtenir la custòdia de les seves dues filles. Després de reprendre els seus estudis a Bir Zeit, l'única universitat palestina, lidera un grup musical amb el qual s'actualitza desenvolupant el seu caràcter subversiu, el seu patrimoni cultural i la tradició oral. Les seves reflexions rellevants, impregnades d'emoció silenciada, donen testimoni d'una mirada crítica de poca lucidesa sobre la realitat palestina sota l'ocupació israeliana i sobre la condició de la dona a la societat àrab. El que Sahar Khalifeh diu d'ella i de les seves germanes sembla que s'ha fet amb material d'una bellesa dolorosa. «A la societat àrab, quan una dona està divorciada i té més de trenta anys, en el millor dels casos pot reorganitzar les seves idees, canviar els seus principis, però mai no pot retrocedir en el temps.» 

 Mouloud Mimoun a Les 2 écrans (gener del 1981) 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema 

GERTZ, Nurith. Palestinian cinema: landscape, trauma and memory. Edinburgh: Edinburgh University Press, cop. 2008. 

KHLEIFI, Michel. Mémoire fertile, fertile memory (compilat per Michel Khleifi i Stoffel Debuysere). Bèlgica: Courtisane, Cinematek, Sindibad Films, 2019. 

ROSEN, Miriam. “Wedding in Galilee: AN INTERVIEW WITH MICHEL KHLEIFI”. New York: Cinéaste, 1988 Screen Studies Collection. 

SHAFIK, Viola. El Cine Palestino Entre Dos Intifadas. Archivos De La Filmoteca, 06, 2003, no. 44. pp. 78-97,203 Screen Studies Collection. ISSN 02146606.