Dones i Transició espanyola: un testimoni | Función de noche

Direcció -  Josefina Molina 

Guió - Josefina Molina, José Sámano, Miguel Delibes 

Música - Alejandro Massó 

Fotografia - Teo Escamilla 

Interpretació - Lola Herrera, Daniel Dicenta, Natalia Dicenta 

Producció - Espanya 

Any - 1981 

Mentre dirigia Cinco horas con Mario, Josefina Molina, juntament amb el productor José Sámano, també volia generar un projecte de pel·lícula que retratés la cerca d’identitat de les dones espanyoles de la postguerra, i quan sentí a Herrera relatar la seva crisi, Molina sospità que havia de ser la mateixa actriu qui expliqués la seva història. Amb l’esperança de reunir idees per al guió de la pel·lícula, Molina va enregistrar dotze hores d’entrevistes amb Herrera. Però quan va sentir Herrera detallar la dolorosa ruptura del seu matrimoni amb l’actor Daniel Dicenta, així com les dificultats per criar els seus dos fills durant els catorze anys següents, la directora va decidir que l’actriu havia d’explicar la seva pròpia història en pantalla. Es va convèncer Dicenta perquè participés en una conversa filmada amb Lola; els dos fills de la parella i Juana Ginzo, amiga de Lola, també van acceptar d’aparèixer en l’obra. La major part de la pel·lícula resultant inclou la discussió improvisada que va tenir lloc entre Lola i Daniel en una reproducció d’un camerino, envoltada per quatre càmeres situades darrere de miralls de doble cara instal·lats a cada paret. (...) L’obra esdevé així una exploració profunda de la identitat i la representació, amb la imatge inicial de Lola davant d’un mirall al camerino, preparant-se per al seu paper com a Carmen. Aquest acte de mirar-se al mirall planteja la pregunta sobre la naturalesa de la identitat i subratlla la complexitat d'assumir i representar una identitat que és tant personal com fictícia. La idea d’utilitzar el mirall com un símbol ambigu és interessant, ja que qüestiona si la imatge reflectida és realment qui un és o si representa una cosa diferent. A més, la inclusió de l'exmarit, els fills i una amiga en l'obra reflecteix un intent de capturar i mostrar una identitat viscuda i compartida, que ressona tant dins com fora de l’escenari. La qüestió de la representació, plantejada a través del text de Delibes i de la interpretació de Herrera, emergeix com un tema clau, desdibuixant les fronteres entre el personatge i la persona real i proporcionant una reflexió sobre com les experiències de vida d'una dona poden ser interpretades, narrades i enteses en un context tant personal com artístic. (...) He suggerit que, en alguns aspectes, aquesta pel·lícula podria assemblar-se als primers documentals feministes dels anys 1960 i 1970. En el seu estudi sobre aquestes obres, Lesage subratlla la importància d'una estratègia cinematogràfica pròpia del gènere: la relació de col·laboració entre la cineasta i el seu subjecte, que comparteixen un objectiu polític comú. En el cas de Función de noche, la col·laboració entre Molina i Herrera, esmentada en entrevistes i articles publicats en el moment de l'estrena de la pel·lícula, també es fa evident a través de l’anàlisi textual." 

Martin-Márquez, S. (1999). Feminist Discourse and Spanish Cinema. New York: Oxford University Press. 
 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema 

De Lucas, G. (2024). Genealogía de nuevas subjetividades en el cine documental español durante la Transición: Lola Herrera en Función de noche (1981). FOTOCINEMA, (29), 69-91. 

Federico García Serrano. (1996). La ficción televisiva en España: del retrato teatral a la domesticación del lenguaje cinematográfico. Archivos de la Filmoteca, (23/24), 70-86. 

Función de noche (Evening performance) 'Besa'. (1981). Variety, 304(11), 28. 

Garcia Santamaria, J. V. (1982). Función de noche. Contracampo, (27), 60. 

Historia cultural de la Transición: pensamiento crítico y ficciones en literatura, cine y televisión (C. Peña Ardid, Ed.). (2019). Madrid: Catarata. 

Marías, M. (1981). Función de noche. Casablanca, (12), 48-49. 

Molina, J. (2000). Josefina Molina: sentada en un rincón. Valladolid: Semana Internacional de Cine de Valladolid. 

Pérez Millán, J. A. (2003). Women Are Also the Future: Women Directors in Recent Spanish Cinema. Cineaste, 29(1), 50-55. 

Zurian, F. (Coord.). (2015). Construyendo una mirada propia: mujeres directoras en el cine español: de los orígenes al año 2000. Madrid: Síntesis.