Vampirismes II: la desconstrucció del gènere | Vampir-Cuadecuc

Direcció -  Pere Portabella 

Guió - Joan Brossa, Pere Portabella 

Música - Carles Santos 

Fotografia - Manel Esteban 

Interpretació  - Christopher Lee, Herbert Lom, Soledad Miranda 

Producció  -  Pere Portabella 

Any  - 1970 

El cinema vampir 

El vampir és un ésser que xucla la sang; xuclar la sang és sovint sinònim d'explotar. El recurs a aquesta metàfora ens pot ajudar a elaborar una hipòtesi a propòsit de la raó que va moure Portabella a realitzar aquesta tasca deconstructora a partir d'un film fantàstic. Com assenyala Gérard Lenne, el fantàstic és la vocació del cinema; parlar del fantàstic al cinema equivaldria a preguntar-nos sobre la funció essencial del cinema. Generalment, la paraula fantàstic va unida a un gènere, però limitar-la a un àmbit dels gèneres cinematogràfics resulta reduccionista. Així, tot i l'ús corrent del terme, sabem que la fantasia no s'oposa a la realitat, al contrari, forma part d'ella, ja que juga un paper importantíssim en la configuració de l'imaginari. La natura del cinema és doblement imaginària; ja hem vist que el cinema per mitjà del camp/contracamp o del ràcord de mirades crea un espai imaginari, a més crea ficcions. El cinema participa, doncs, dels dos nivells: el de la imaginació i el de la realitat. Fent seves les teories cinematogràfiques de l’època, teories en què confluïen disciplines com la semiòtica i la psicoanàlisi. Portabella pren com a model de cinema «burgès» el cinema fantàstic, ja que des de la seva perspectiva és el que més contacte té amb la realitat, més ben dit, amb la realitat «burgesa». El cinema fantàstic és igualment el productor per excel·lència de mitologies; deconstruint-lo, Portabella intenta fer una tasca de desmitificació no tan sols del gènere sinó del cinema en general.   

 
El film de Franco explica una història, el relat acaba amagant els processos de producció, d'escriptura. La mirada del vampir, la mirada del mal, és un dels elements de què disposa el director per esborrar el procés de producció, per produir la impressió de realitat. Amb la seva pràctica, Portabella estaria atacant aquesta mirada i, de passada, imposant la seva mitjançant els enquadraments i renunciant a la narració, el director acaba desemmascarant aquesta mirada del mal. Al final, tan sols es tracta d'un actor, d'un home disfressat. El cinema vampir, el cinema que xucla la sang —la de les persones que el fan possible, però que mai no surten a la pantalla—, el cinema explotador ha quedat finalment desemmascarat.       

Josep Lluís  Fecé i Góme a Cinematògraf (1992) 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema 

Brossa, Joan [et al.] Historias sin argumento. El cine de Pere Portabella. Marcelo Expósito (coord.). València : Ediciones de la Mirada; Barcelona: Museu d'Art Contemporani de Barcelona, 2001. 

Fecé i Gómez, Josep Lluís. El Cinema vampir: anàlisi d'El conde Drácula, de Jesús Franco, i Vampyr-Cuadecuc, de Pere Portabella. Cinematògraf, vol. 1, 1992, pp. 275-286. [09/10/2024]: https://pereportabella.com/ca/arxiu-post/1992-escrit-el-cinema-vampir-analisi-del-conde-dracula-de-jesus-franco-i-vampyr-cuadecuc-de-pere-portabella/ 

Jiménez Virosta, Almudena. Donde la luz (no) llega: Cuadecuc, de Pere Portabella. 2022. Pp. 51-62. 

Du Mesnildot, Stéphane. Dracula 69, revisité: Vampir Cuadecuc de Pere Portabella, 1973. Cinergon cinéma & image. No. 16 (2003), pp. 105-113. 

Portabella, Pere. Impugnar les normes: intervencions sobre l'art, cinema i política. Edició, pròleg i notes d'Esteve Riambau. Barcelona: Galaxia Gutenberg, maig de 2024. 

Portabella, Pere. Presentació de Vampir-Cuadecuc al MoMA de Nova York. Carta de Pere Portabella llegida per Anne Settimó. Arxiu Pere Portabella, 25/01/1972. [09/10/2024]: https://pereportabella.com/ca/arxiu-post/1972-escrit-carta-llegida-a-la-presentacio-de-vampir-cuadecuc-al-moma/ 

Prats, Carles. Drácula Barcelona [Vídeo DVD]. Barcelona: Cameo Media, 2019.