Dossier Film (INCLUDED AT Aula de Cinema 2024/2025)

Nou cinema hongarès | Eltávozott nap

La noieta

Introducció

Després d’haver treballat quinze anys de documentalista al noticiari oficial hongarès, Márta Mészáros signa el seu primer llargmetratge de ficció tot avançant les seves inquietuds temàtiques i l’assossegada experimentació en les formes de la seva filmografia.

Eltávozott nap, una treballadora d’una fàbrica tèxtil educada en un orfenat busca els seus progenitors. Quan troba la mare, aquesta li demana que oculti la seva identitat a la seva nova família.

Fitxa tècnica

Direcció:   Márta Mészáros 

Guió:  Márta Mészáros 

Música: Levente Szörényi 

Fotografia: Tamás Somló 

Interpretació: Kati Kovács, Teri Horváth, Ádám Szirtes 

Producció:  András Németh, György Onódi 

Any: 1968 

La crítica diu

Eltávozott nap (La noieta), l'any 1968, descobreix a Márta Mészáros. La Cati és una treballadora de poc més de vint anys. Després de la guerra es va criar en un orfenat, però sap que la seva mare encara viu. La va a buscar i troba una dona endurida, casada amb un camperol l'horitzó del qual és la pantalla del seu televisor. Aquesta mare, que s'avergonyeix d'ella mateixa, la presenta com la seva neboda. La Cati marxa, té diverses trobades superficials, inclosa la d'un home que diu saber-ho tot sobre el seu passat. Al final de la pel·lícula es creua el camí, i la mirada, d'un altre noi... Final obert. Rodatge atent, delicat, recolzat per la presència intensa de la jove cantant Kati Kovács, un rostre seriós, una presència interrogativa. L'any 1984, preguntada pel primer Diari, Márta Mészáros va voler tornar a la seva primera pel·lícula:   
 
«Eltávozott nap explica el mateix que Napló gyermekeimnek (Diari d'infància), però en el context d'una història més sociològica, per dir-ho d'alguna manera. També aquí el personatge era orfe de facto, una noia que havia estat abandonada. I tot i que troba la seva mare, està tan fins al coll en mentides que l'establiment de relacions humanes normals entre elles és desesperançador. I així arribem a l'altre motiu fonamental que trobem a totes les meves pel·lícules: l'anatomia de la mentida.»   

 

Jean-Pierre Jeancolas a Cinéma hongrois 1963-1988 (1989) 

 

Bibliografia

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema 

Jeancolas, Jean-Pierre. Cinéma hongrois: 1963-1988. Paris: Centre National de la Recherce Scientifique; Budapest: Corvina Kiadó, 1989, pp. 143-149. 

Márta Mészáros (cura: Maresa D'Arcangelo). Laboratorio Immagine Donna, [199.] 

Martineau, Barbara Halpern. “The Films of Marta Meszaros Or, the Importance of being Banal”. Film Quarterly (ARCHIVE), Fall, 1980, vol. 34, no. 1. pp. 21-27 Screen Studies Collection. ISSN 00151386. 

Portuges, Catherine. Screen memories: the hungarian cinema of Márta Mészáros. Bloomington: Indiana University, 1993. 

Schwartz, Agatha. ”Creating a Gendered Transnational and Multigenerational Trauma Narrative in Márta Mészáros’s Film, Északi Fény [‘Aurora Borealis’]”. Hungarian Cultural Studies, 2020, vol. 13. pp. 165-177 Publicly Available Content Database. DOI https://doi.org/10.5195/ahea.2020.394.