Nadal amb Dario Argento i Hermína Týrlová

Dario Argento, l’estilista del mal

L’estrena el 1970 de la seva opera prima L’uccello dalle piume di cristallo marca un punt d’inflexió en el giallo, el thriller de terror italià instaurat per Mario Bava a principis dels seixanta. Argento (Roma, 1940) va agregar al gènere una crueltat encara més perversa i un personalíssim estil operístic farcit d’efectismes visuals i de música inquietant. Un estil que ha creat escola i ha exercit una gran influència en cineastes com John Carpenter, Wes Craven, Brian De Palma, Gaspar Noé o Nicolas Winding Refn.

La psique és l’origen dels seus films, relats macabres de naturalesa onírica en els quals l’experiència sensorial i estètica s’imposa a la coherència de la narrativa. Un estilista del mal que, com el seu admirat Edgar Allan Poe, sap que pot extreure bellesa d’històries plenes de sadisme, violència i mort.

Del 18 de desembre al 12 de gener.

Monogràfic Dario Argento del programa ‘Memento’ d’iCat a la Filmoteca

El programa realitzat per Josep Maria Bunyol dedica una edició a Dario Argento que es gravarà amb públic a la Sala Laya dijous 19 de desembre a les 16.00 h. El convidat per comentar la trajectòria del cineasta italià serà Gerard Casau, crític de cinema, docent i programador als festivals de Sitges i Gijón.

Hermína Týrlová. Les mans que somien

Il·lustradora, animadora, guionista i cineasta, va ser una de les principals figures de l’edat d'or de l'animació txeca, iniciada després de la Segona Guerra Mundial. Týrlová (1900-1993) va començar la seva prolífica carrera, de gairebé seixanta anys, en el món de la publicitat i la il·lustració de contes i va desenvolupar una gran varietat de tècniques d’animació tant tradicionals com experimentals, animant dibuixos i retalls, fent stop motion amb titelles i ninots i fusionant-los amb imatge real.

Tot i la seva popularitat, avui no és reconeguda fora del seu país natal i els seus films han estat ignorats per la historiografia, que l’ha circumscrita en el marc del cinema familiar. La seva animació es basava en la suavitat dels teixits i els objectes fets a mà, de peluix, casolans, un món amable que ajudava a combatre pors i pèrdues. Aquest enfocament fa que la seva obra sigui propera per a infants, però també exemplifica un punt de vista feminista alternatiu: la seva capacitat de somniar una organització diferent de l’esfera domèstica contra les tradicions de control revela la poesia dels objectes quotidians, així com la naturalesa curativa de l'art i l'artesania.

El cicle ens acompanyarà totes les festes de Nadal, i també s’integra a la programació de FilmoXica d’hivern, dedicada a l’animació stop motion, amb un programa de curtmetratges que es presenta sota el títol Imaginant nous mons amb Hermína Týrlová (5, 11 i 19 gener a les 17.00 h).

Del 19 de desembre al 19 de gener.