Filmar el desig | Olivia

Filmar el desig

Olivia és una adolescent britànica que arriba a una escola d’elit francesa. Una de les professores s'hi sentirà atreta.

Exploració del desig en un internat francès femení, on la sensualitat es manifesta amb una elegància i una subtilesa gairebé secretes. Jacqueline Audry empra el seu classicisme formal habitual per desafiar els dictats socials de l'època entorn del comportament de les dones.

Olivia 

Olivia és una “pel·lícula de dones” en tots els sentits de la paraula. A més d'un repartiment gairebé completament femení, l'energia palpable i femenina del film és resultat del món ornamental creat per Audry, que es mou amb gràcia a prop del camp. Els decorats, els vestits i les actuacions del film creen una atmosfera d'opulència sòlida, com si Cocteau hagués aterrat. Històricament, el terme “pel·lícula de dones” s'ha atribuït a films realitzats durant l'era dels estudis de Hollywood amb protagonistes femenines que tractaven sobre el lloc de les dones en societats modernes i passades. Hi van participar algunes de les actrius més notables de l'Edat Daurada, es van fer per atraure el públic femení i, naturalment, van ser dirigides per homes. [...] La seva oposició estilística als rebels de la Nouvelle Vague és comparable a la d'un pintor acadèmic treballant en l'era de l'Impressionisme, quan l'atenció al detall i la preparació es van convertir de sobte en un detriment més que en una virtut. Aquesta manca de reconeixement ha fet que les pel·lícules d'Audry siguin molt difícils de trobar avui en bones edicions i ha impedit la seva consolidació en el panteó tant de directores com de cinema queer.  

[...] 

Avui en dia, la representació de l'homosexualitat és poc probable que provoqui molta alarma entre el públic. En els quasi setanta anys des de l'estrena de la pel·lícula, la controvèrsia al voltant d'Olivia s'ha traslladat des de la representació que fa la pel·lícula de l'homosexualitat a l'aparentment casual manera de retratar l'abús sexual infantil. Una de les representacions més explícites d'homosexualitat entre adults i adolescents es produeix entre Julie i Cécile, una estudiant nord-americana. Després de comentar repetidament la bellesa de Cécile, Julie aparta els cabells de la seva alumna i la besa agressivament al coll abans de reaccionar ràpidament davant d’aquesta acció impulsiva. La coreografia d’aquest moviment és similar a la imatge d’un vampir llançant-se per la sang de la seva víctima a causa d’un impuls irrefrenable. Així, la pel·lícula celebra simultàniament l'homosexualitat com una expressió franca del desig sexual i la vilipendia com a predadora i perillosa. Col·locar aquest moment dins d’una escena, d'altra banda, extravagantment bella encapsula l’essència de la feina d’Audry, fusionant el bell i el vulgar sense una definició clara. 

Eve Maureen O’Dea a Cinéaste (primavera del 2021) 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema 

O'Dea, Eve Maureen. “Olivia”. New York: Cinéaste, Spring, 2021 Screen Studies Collection. 

Koresky, Michael. “Queer & Now & Then: 1951”. Film Comment (agost del 2019). [10/10/2024]: https://www.filmcomment.com/blog/queer-now-then-1951/ 

Pally, Marcia. “Women in Love”. Film Comment, 03, 1986, vol. 22, no. 2. pp. 35-39,80 Screen Studies Collection. ISSN 0015119X. 

Roger, Philippe. “Penser la chair, le cinéma de Jacqueline Audry (à Propos d'Olivia, 1950-51)”. Jeune Cinéma, 12, 2015, no. 369. pp. 80-83 Screen Studies Collection. ISSN 07584202. 

Rollet, Brigitte. Jaqueline Audry: la femme à la caméra. Rennes : Presses Universitaires de Rennes, 2015.