Dossier Film (INCLUDED AT Aula de Cinema 2024/2025)
John Ford a Gal·les
How Green Was My Valley, emotiva i lírica evocació de la vida dels miners del sud del País de Gal·les al final del segle XIX a partir dels records d’un nen. Els esdeveniments socials afecten una família que s’esquerda amb els problemes: els fills, disconformes amb els vells costums i les normes de vida ancestrals, marxen buscant una vida millor.
John Ford
Philip Dunne, basat en la novel·la de Richard Llewellyn
Alfred Newman
Arthur C. Miller (B&W)
Walter Pidgeon, Maureen O’Hara, Roddy McDowall, Donald Crisp, Anna Lee
Estats Units
1941
Com en El hombre que mató a Liberty Valance, en Qué verde era mi valle es reafirma l’homenatge sentimental al passat mentre es constata en precisa crònica l’arribada del futur, amb els seus progressos i incerteses. Aquest esquinçament entre l’agonia de la biografia personal i la necessitat de l’evolució històrica, expressat precisament des de l’evocació de la infància, presideix tota la narració, impregnada de principi a fi del sabor dels records, nostàlgia per la felicitat perduda i desig de resistir a les corrupcions del pas del temps.
L’indirecte i ambiental, encara que determinant, és la crònica d’una etapa històrica (avanç de la industrialització, proletarització del rústic, balbotejos inicials del sindicalisme, destrucció de formes tradicional de vida...). El directe i essencial, en funció de la subjectivitat del propi evocador, és la repercussió de tot això en la vida d’una comunitat i en la intimitat d’un nen que es converteix en testimoni i, alhora, actor d’un procés de desintegració.
La ruptura de l’estabilitat familiar, la impossibilitat de la pervivència d’un món acollidor i tradicional és viscut pel protagonista com un procés de desarrelament que el condemna a les perspectives d’un rodamon vital, d’un exili interior a través dels ardus camins d’un món escindit de la seva unitat primigènia. Tema aquest fonamental en la visió fordiana de l’existència i en el seu peculiar univers poètic. Tema, d’altra banda, que en emanar lenta i densament de les imatges de la pel·lícula, condueix a aquesta de l’individual a l’universal i de l’històric a l’etern.
Perquè Qué verde era mi valle és un poema sobre l’eternitat, una eternitat que el propi home crea a imatge i semblança dels seus desitjos i que el propi home atorga a allò que ho sustenta: la terra on va néixer, la bellesa que va descobrir per si mateix i al costat dels seus, les persones a les quals va estimar i els cicles vitals que ho creen i ho destrueixen.
Exaltant el poder de la memòria com a font de supervivència i de fortalesa interior, com a instrument d’íntima resistència a la desolació del desarrelament, el protagonista acaba per un bell i testarrut acte de fe en la immortalitat de tot allò que siguem capaços de recordar amb la fermesa i l’amor de l’irrenunciable. D’igual forma, podríem nosaltres afirmar que John Ford no ha mort, que continuarà viu mentre sigui tema de les nostres converses, mentre els cinemes projectin la seva obra o mentre un home, un sol home, en l’últim racó del món, pugui recordar, enyorar o necessitar la trista i alegre companyia de les seves pel·lícules.
Carreño, Jose Maria. How green was my valley (Qué verde era mi valle). 1941. A: Casablanca. Barcelona: Prensa Cinematográfica, S.A, 1983. Núm. 25, pàgina 42. ISSN: 0211-8807.
Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema
Caps, John. How Green Was My Valley. A: Film Comment. New York: Film at Lincoln Center, Inc, 2003. Vol. 39, núm. 6, pàgina 34. ISSN: 0015119X.
Jacobs, Lea. Making John Ford's How Green Was My Valley. A: Film History. Sydney: Indiana University Press, 2016. Vol. 28, núm. 2, pàgines 32-80. Screen Studies Collection. ISSN 08922160. DOI https://doi.org/10.2979/filmhistory.28.2.03.
Latorre, José María. Recuerdos, ritus y aprendizaje de la vida A propósito de ¡Qué verde era mi valle! y otros filmes de Ford. A: Nosferatu. Donostia: Donostia Kultura, 2002. Núm. 40, pàgines 52-57. ISSN: 1131-9372.
McBride, Joseph. A Faraway Fella. A: McBride, Joseph. Searching for John Ford. 2011. New York: University Press of Mississipi, 2001, pàgines 37-74. ISBN: 978-1-60473-467-6 (pbk. :alk.paper).
Mitchell, George J. How Green Was My Valley: A Verdant Classic. A: American Cinematographer. Hollywood: American Society of Cinematographers, 1991. Vol. 72, núm. 9, pàgines 34-40. ISSN: 00027928
Spittles, Brian. Ford as auteur. A: Spittles, Brian. John Ford. 2014. Oxford: Taylor & Francis Group, 2002, pàgines 28-40. ISBN 13: 978-0-582-42404-3 (pbk).
Venturelli, Renato. John Ford y los “films de prestigio” Construyendo el encuadre, esculpiendo la luz. A: Dirigido por. Barcelona: Dirigido Por, S.L., 2008. Núm. 379, pàgines 52-57. ISSN: 0212-7245.