Retrospectiva del cineasta italià en el marc de la 21a Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya, del 6 de novembre al 24 de desembre. L’obra d’Olmi recorre sovint a l’al·legoria per explorar la relació de l’home amb la naturalesa, la dignitat del treball i l’espiritualitat, amb una forta empatia pels personatges i el seu entorn.
La retrospectiva d’enguany de la Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya que acull la Filmoteca està dedicada al cineasta italià Ermanno Olmi (1931-2018). En una trajectòria de més de seixanta anys va alternar el documental i la ficció, el realisme d’època i la faula moderna, i l’ús d’actors no professionals amb la direcció d’estrelles del setè art.
Poeta de la senzillesa, la mirada humanista d’arrels cristianes d’Olmi destaca per la capacitat de destriar allò que és superflu d’allò que és essencial. Els seus primers treballs reflecteixen l’enorme èxode del camp a la ciutat i el procés accelerat d’industrialització a la Itàlia dels seixanta, així com els efectes que provoquen en una burgesia incipient.
El cineasta italià és reconegut per la seva sensibilitat única en retratar la vida quotidiana, la fe i la dimensió espiritual de l'existència humana. La seva obra és especialment valorada per la manera íntima i poètica amb què explora els temes socials, espirituals i ètics.
Olmi va capturar amb gran respecte la vida de les persones comunes, especialment de les classes treballadores. L’arbre dels esclops (1977), potser la seva pel·lícula més coneguda, n’és un bon exemple. Filmada en un dialecte local i interpretada per actors no professionals, retrata la vida d’una comunitat pagesa de la Llombardia de finals del segle XIX. Aquesta pel·lícula, guanyadora de la Palma d'Or a Canes, mostra la bellesa, la duresa i la profunditat espiritual de les vides rurals amb una autenticitat excepcional.
La fe i l’espiritualitat són temes recurrents en els seus films, tractats de forma subtil però profunda. La seva espiritualitat és més humanista que doctrinal, amb una forta empatia pels personatges i el seu entorn.
Olmi utilitzava un ritme pausat i una estètica visual molt cuidada, en què els elements naturals i el paisatge tenen un paper destacat. Els seus films sovint es desenvolupen amb un estil de narració contemplatiu, evitant els artificis dramàtics i permetent que les històries sorgeixin amb naturalitat. Aquest estil evoca una atmosfera introspectiva que convida l’audiència a reflexionar sobre la vida i la naturalesa humana.
Amb la col·laboració de:
