Ciutats de mar: simfonies

Ciutats de mar: simfonies, sessió de simfonies fílmiques dedicades a ciutats portuàries que ens apropen a l’Europa d’entreguerres des de diferents vessants estilístics.

PROGRAMA DE LA SESSIÓ:

Images d'Ostende
HENRI STORCK, 1929. Bèlgica. Muda. 11’.

Nazaré, Praia de Pescadores
JOSE LEITAO DE BARROS, 1929. Portugal. Muda. 15’. 

Marseille vieux port
LASZLO MOHOLY-NAGY, 1929. Alemanya. Muda. 10’. 

À propos de Nice
JEAN VIGO, 1930. França. Muda. 23’. 

El cas Storck 

Images d'Ostende pot ser considerada com una "simfonia urbana": més que per l'objecte, per l'estudi del ritme, les subdivisions en capítols, la musicalitat de l'estructura discursiva, tot i que certament no tingui res a veure amb la metròpolis i els seus ritmes. En aquest sentit, Storck adopta una posició polèmica en la perspectiva d'una desviació del film metropolità que té el seu prototip a Berlin, eine Simphonie der Großstadt (Berlín, simfonia d'una gran ciutat, Walter Ruttmann, 1927). 

Ostende se'ns mostra a l'hivern, és a dir, en temporada baixa, per subratllar la voluntat de no recrear una imatge turística i de revelar-ne els aspectes més íntims. El subtítol del film és explícit: "aspects intimes de la ville en hiver". L'element natural central de la pel·lícula és l'aigua.  

[...] 

 No hi ha elements humans, i el mar, restituït en la seva dimensió material, adquireix una importància màxima. Aquesta qualitat de Images d’Ostende va causar un gran impacte en Jean Vigo (és ben coneguda la importància que tant l'element aquàtic com la corporalitat tenien per a aquest cineasta) i va ser considerada un veritable descobriment per la premsa internacional. 

Le Monde es referia així a la pel·lícula: "Les Images d’Ostende del belga Henri Storck permeten descobrir, en l'esclat del riure, l'amargor ‘del bell món’ que s'agita en els banys de mar: anatomies pretensioses, expressions petulants, eixam que respira un plaer forçat, imatge d'una humanitat que s'encongeix davant la grandesa del mar desdenyós que la banya i de dunes impassibles [...]." 

Laura Vichi a Archivos de la Filmoteca (2007) 

Nazaré, Praia de Pescadores; Douro, Faina Fluvial; Inauguração do Estádio Nacional: 10 de Junho   

Entre Nazaré, Praia de Pescadores i Douro, Faina Fluvial hi ha grans afinitats, no per la cronologia que els situa al final del període del cinema mut, sinó, sobretot, perquè ambdós construeixen una mirada genuïna sobre el poble portuguès. Són films document que transmeten una idea d'humanització. Es diu que Leitão de Barros va apropar-se a aquesta veritat sota la influència del cinema rus dels anys vint, però el seu esperit conservador gairebé el va trair, amenaçant de convertir aquest descobriment en una mera curiositat turística.  
 
[...]  
 
Leitão de Barros està amb l'espectacle, amb el públic i amb l'Estat. “Amb totes les limitacions del públic, amb totes les inferioritats intel·lectuals de què ens acusen en el cinema, amb totes les incomprensions i injustícies, més grans en els entorns més petits, hem de salvar per a les generacions que arriben la permanència, la continuïtat i l'acció insubstituïble de l'espectacle cinematogràfic en la vida portuguesa. I l'Estat segurament ho desitja”, diu Barros. L'Estado Novo se'n va servir i ell es va servir de l'Estado Novo, com diu Margarida Acciaiuoli. Anticipant-se a les pràctiques actuals de la indústria de fer i vendre pel·lícules, Leitão de Barros aconseguia crear tal expectativa al voltant dels seus films que aquests es convertien en veritables esdeveniments “nacionals”, molt abans de la seva estrena, que sempre es feia amb pompa i circumstància.   

 
Frederico Lopes a Revista Digital de Cinema Documentário (2006). 

Sobre pel·lícules que volien veure d'una altra manera   

Moholy-Nagy, sobretot, observa a la recerca de noves experiències relacionades amb la visió mitjançant la càmera, en les quals, paradoxalment, els nens poden resultar útils, amb el seu entusiasme per la percepció i el seu inapel·lable dret a mirar, donant així nous significats a la visió. A Marseille vieux port (Impressionen vom alten Marseiller Hafen, Alemanya 1929) i a Nature morte berlinoise (Berliner Stilleben, Alemanya 1932), de Moholy-Nagy, els nens observen atentament el món que els envolta, juguen, miren directament a la càmera... És com si, en nom seu, l'artista posés en marxa un “nou veure” aparatístic amb l'objectiu de recuperar la creativitat infantil i la (ingènua) sensibilitat visual, que es perd amb el temps (i habitualment de manera irreversible) a causa de la rutina de l'ull, alimentada cada vegada més (i satisfeta) pels règims de visualització. 

Andrzej Gwóźdź a Kwartalnik Filmowy (Cinema trimestral, 2021)

À propos de Nice, de Jean Vigo: Pel·lícula documental i poema cinematogràfic 

Quan Jean Vigo, juntament amb el seu càmera Boris Kaufman, va començar la seva primera pel·lícula, À propos de Nice, la seva intenció era documentar la vida i la cara d'una ciutat —Niça el 1929—, tal com era la tendència entre els cineastes de la dècada. No obstant això, a mesura que avançava en el seu treball, la pel·lícula va evolucionar d'una simple representació del mar i el cel, de la terra i la gent en el context històric específic de Niça, fins a convertir-se en una mordaç declaració social contra la corrupció dels rics ociosos que hi passen les vacances i els pobres treballadors que els serveixen. 

El punt crucial que va fer possible aquesta evolució va ser el reconeixement de Vigo dels seus veritables sentiments envers la ciutat. La seva ambivalència reconeguda —el seu irònic amor/odi per Niça— es va convertir en l'esperit modelador que va rescatar la seva pel·lícula de ser un simple reportatge i la va transformar en una veritable, encara que menor, obra d'art. 

En parlar de la pel·lícula després de la seva estrena a París, al Vieux Colombier (14 de juny de 1930), Vigo va subratllar les seves conviccions. En un breu discurs titulat “Cap a un cinema social”, va definir la pel·lícula com “un punt de vista documental”, específicament com un “documental social”, que, segons ell, “es distingeix del curtmetratge habitual i del noticiari setmanal en el fet que el seu creador ha d’establir el seu propi punt de vista: posar els punts sobre les is.”   

[...] 

Així, Vigo va aportar a la pel·lícula un fort propòsit i tema social, la seva declaració sobre una realitat particular. També hi va aportar els seus sentiments i actituds més profunds, que es van convertir en la realitat interior, és a dir, el surrealisme i la poesia de la pel·lícula. El resultat és que À propos de Nice és tant una pel·lícula documental com un poema cinematogràfic: una combinació única de realisme i surrealisme, de cinéma vérité i d'imatges simbòliques. 

Charlotte S. Hooker a Literature/Film Quarterly (Estiu del 1976). 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema 

Aubenas, Jacqueline. Hommage à Henri Storck / films 1928-1985, catalogue analytique ; [écrit et réalisé par Jacqueline Aubenas]. Bruxelles : Communauté française de Belgique, Wallonie-Bruxelles, 1995. 

Estève, Michel. Jean Vigo / présenté par Michel Estève. París: Minard: Lettres Modernes, 1966. 

Feldman, Joseph, ed. Jean Vigo / compiled by Joseph and Harry Feldman; edited by Herman G. Weinberg; with articles by James Agee, George Barbarow, Gyula Zilzer and Siegfried Kracauer. Londres: BFI, 1950. 

Gwóźdź, Andrzej. O Filmach, Które Chciały Widzieć Inaczej. W Kręgu Bauhausu. Kwartalnik Filmowy, 2021, no. 113. pp. 6-26 Screen Studies Collection. ISSN 04529502. DOI https://doi.org/10.36744/kf.675. 

Hooker, Charlotte S. Jean Vigo's A propos de Nice: Documentary Film and Cinematic Poem. Literature/Film Quarterly, Summer, 1976, vol. 4, no. 3. pp. 251-263 Screen Studies Collection. ISSN 00904260. 

Lherminier, Pierre, ed. Jean Vigo: oeuvre de cinéma : films, scénarios, projets de films, textes sur le cinéma / édition établie et presentée par Pierre Lherminier; préface de François Truffaut. París: Pierre Lherminier: la Cinémathèque française, 1985. 

Liebman, Stuart. Jean Vigo's A Propos De Nice: A Surrealist City Symphony. Millennium Film Journal (ARCHIVE), 77, 1978, vol. 1, no. 1. pp. 12-20 Screen Studies Collection. ISSN 10645586. 

Lopes, Frederico. Nazaré, Praia de Pescadores; Douro, Faina Fluvial; Inauguração do Estádio Nacional: 10 de Junho. Revista Digital de Cinema Documentário, 2006, n. 01. Pp. 228-233. [consulta: 2 d’octubre de 2024]:   <http://www.doc.ubi.pt/1/lopes_frederico.pdf>. 

Manzanares Oliver, Jorge. José Leitão de Barros / Jorge Manzanares Oliver. Barcelona: Jorge Manzanares Oliver, 1986. 

Moholy-Nagy, László. Vision in motion / László Moholy-Nagy. Chicago: Paul Theobald, 1949. 

Moholy-Nagy, László. La nueva visión; Reseña de un artista / László Moholy-Nagy. Buenos Aires: Infinito, 1963. 

Moholy-Nagy, László. Peinture, photographie, film et autres écrits sur la photographie / Lásló Moholy-Nagy; traduit de l'allemand par Catherine Wermester et de l'anglais par J. Kempf et G. Dallez ; préface de Dominique Baqué. Nîmes: Jacqueline Chambon, cop. 1993. 

Storck, Henri. Le film récréatif pour spectateurs juvéniles / Henri Storck. París: Unesco, 1950.  

Storck, Henri. El cine recreativo para espectadores juveniles / Henri Storck. París: Unesco, 1951. 

Vichi, Laura. El Segundo Congreso de cine independiente y la secularización realista de la vanguardia. El caso Storck. Archivos de La Filmoteca, 06, 2007, no. 56. pp. 70-95,214 Screen Studies Collection. ISSN 02146606.