Autor d’una filmografia breu que va del cinema underground i experimental al més estàndard, el cineasta ha esdevingut un dels estudiosos de cinema més reflexius i lúcids de l’Estat espanyol. La Filmoteca projectarà la pràctica totalitat dels films signats per Viota, a més d’una carta blanca que aplega alguns dels cineastes que més l’han influenciat: Eisenstein, Hawks, Ford, Fellini o Godard. Paulino Viota també serà el protagonista de la sessió inaugural de l’Aula de Cinena 2024/25, dimecres 2 d’octubre, on presentarà un programa dedicat a Straub i Huillet.
Durant la darrera dècada del franquisme i la Transició a la democràcia, Paulino Viota (Santander, 1948) va construir una obra cinematogràfica de gran significació política i artística, molt allunyada del discurs oficial, però amb una gran connexió amb la realitat social silenciada del seu temps. Malauradament, llavors no va tenir el reconeixement que es mereixia i la manca de finançament el va obligar a abandonar l’ofici de cineasta i a enfocar la seva gran passió pel setè art cap a la divulgació, gràcies a la qual va esdevenir un dels professors i analistes de cinema més reflexius i lúcids de l’Estat espanyol.
La filmografia de Viota és breu, però abraça des del cinema underground i experimental (Contactos, Duración) fins a films amb un llenguatge més estàndard i industrial com Con uñas y dientes, a través del qual exposa una perspectiva insòlitament crítica de la Transició, o Cuerpo a cuerpo, un magnífic i innovador retrat generacional.
La retrospectiva de la seva obra va acompanyada d’una carta blanca en la qual Viota ha volgut reunir alguns dels cineastes (Straub i Huillet, Eisenstein, Hawks, Ford, Fellini, Godard) que més l’han influenciat i que s’ha dedicat a estudiar en profunditat.
La carrera de Viota com a director s'inicia amb una sèrie de curtmetratges experimentals en super-8, realitzats a principis dels setanta. Aquestes primeres obres ja mostraven un profund interès pel llenguatge cinematogràfic, així com una tendència a explorar els límits de la narrativa tradicional. Viota es va caracteritzar sempre per un enfocament rigorós i analític del mitjà cinematogràfic, influenciat pel cinema d'avantguarda i la teoria política. El seu primer llargmetratge, Contactos (1970), és una clara mostra d'aquest enfocament. Amb un estil que barreja el cinema documental i experimental, Viota reflexiona sobre les relacions entre el cinema, la política i la societat en el context del franquisme tardà.
Després Viota va dirigir Con uñas y dientes (1978), una altra pel·lícula clau dins la seva filmografia. Aquesta obra és un clar exemple del cinema polític que es va produir a Espanya durant la Transició democràtica, tot i que s'allunya dels formats més convencionals. L'ús del distanciament brechtià i una posada en escena austera li permetien tractar temes com la lluita de classes i l'opressió social des d'una perspectiva marxista. Viota utilitzava el cinema com una eina per desxifrar les estructures de poder i les contradiccions de la societat, amb un estil molt allunyat del cinema comercial o narratiu tradicional.
Malgrat l'interès acadèmic que ha despertat, Paulino Viota no va tenir una carrera prolífica com a director. Després de realitzar el seu tercer llargmetratge, Cuerpo a cuerpo (1982), una pel·lícula de caràcter més intimista i narratiu, es va retirar pràcticament del cinema. La seva obra, però, ha estat redescoberta i revaloritzada en els darrers anys, i se l’ha reconegut com una veu única i original.
A més de la seva obra com a director, Viota ha tingut una trajectòria significativa com a teòric i docent del cinema. Va impartir classes de teoria cinematogràfica i història del cinema en diverses institucions espanyoles, influenciant a noves generacions de cineastes i crítics. Viota ha escrit diversos assajos i articles en què reflexiona sobre el paper del cinema en la societat, les seves formes narratives i la relació entre l'art cinematogràfic i altres disciplines.
El darrer volum que recull textos de Paulino Viota és La familia del cine, publicat aquest mateix any, amb edició a cura de José Luis Pérez Trespalacios, per Athenaica Ediciones. El llibre aplega més d’una vintena d’articles que analitzen l’obra de, entre d’altres, Erice, Buñuel, Renoir, Ford, Fellini i Godard. El mateix segell també va publicar una primera antologia dels seus escrits, La herencia del cine, i tres monografies dedicades a tres dels seus cineastes de referència: Simetrías. Los 5 actos en las películas de John Ford, Jean-Luc Godard. 60 años insumiso i El genio de Eisenstein.
Presència de Paulino Viota a la Filmoteca
Paulino Viota visitarà la Filmoteca, on dimecres 2 d’octubre a les 17.00 h a la Sala Chomón protagonitzarà la sessió inaugural del curs 2024-25 d’Aula de Cinema, presentant Der Bräutigam, die Komödiantin und der Zuhälter (El novio, la actriz y el proxeneta, Jean-Marie Straub, Danièle Huillet, 1968).
Dijous 3 d’octubre 17.00 h a la Sala Chomón inaugurarà el seu cicle amb una sessió doble: Tiempo de busca (1967) i Fin de un invierno (1968).
