La pantalla vermella, el tall de color entre fragments de la Història. La guerra com a pausa sense imatges. La monocromia apareix com a possibilitat material d’allò que és indicible, d’allò que no ha de ser vist ni, menys encara, representat.
Sin imágenes
JOSU REKALDE, 1994. Espanya. VE. 3'
I Had Nowhere to Go
DOUGLAS GORDON, 2016. Alemanya. VC. 100'
I Had Nowhere to Go: el 2016 Douglas Gordon va dedicar aquest film gairebé completament cec al cineasta Jonas Mekas. La pel·lícula és pràcticament tot el metratge, una pantalla en negre, on la veu en off del mateix Mekas relata el fragment de la seva vida que correspon a la guerra, els camps i l’exili, és a dir, allò que mai no va documentar, allò que ell mateix va considerar irrepresentable.
La sessió es completa amb Sin imágenes, de Josu Rekalde. La pantalla buida ens escamoteja les imatges de l’horror. Un horror que ja no ens impressiona, de tan vist. Un horror per al qual ja som cecs.