Arnasa Betean | Festival Transhumant 2024
Bertha Gaztelumendi, Rosa Zufía · 2023 · 75'
Programme: Sessions especials.
Datasheet
Presentació al públic del programa del Transhumant Festival 2024, certamen de cinema i fotografia compromès per a la transformació social que porta el cinema als pobles i als col·lectius vulnerables. Amb quaranta quatre seus, noranta sessions anuals itinera per arreu de país amb el cinema humanitari.
Reconeixent amb el Premi a la trajectòria a l'associació de cineastes basques Hemen, que recolliran el premi, i presentació del film Arnasa Betean a càrrec de les directores Rosa Zufia, Bertha Gaztelumendi.
La sessió serà accessible per a persones sordes amb el concert en petit format de Rebeca Soul, Cantautora valenciano-madrilenya de vint-i-sis anys. Finalista del concurs de cantautors de la sala New Fizz de Barcelona. Als 13 anys va començar a composar els seus temes. Va començar de manera autodidacta amb la guitarra i l'ukelele i al 2016 va publicar el seu primer projecte artístic titulat Rebeca Soul. Un álbum que busca oferir un refugi una via d'escapament per a que la gent pugui gaudir i identificar-se amb la seva música. El seu so és fresc, juvenil i divertit, amb un transfons increïblement profund i sensible.
La sessió dinamitzada per a persones sordes per l'Associació enCANTAdos, que combina entrevista amb un concert a escenaris d'aforament reduït amb una intèrpret de Llengua de Signes catalana.
Amb la col·laboració de:
Projecció de:
Arnasa Betean. (A pulmó lliure)
ROSA ZUFÍA I BERTHA GAZTELUMENDI, 2024. 75' VOSC. País Basc.
Una immersió al cinema fet per dones. Tres bussejadores ens guien per la temàtica de les pel·lícules, la mirada, els somnis, els esforços per tirar endavant i, sobretot, la seva aportació al cinema. Protagonitzada per cineastes basques però amb una visió universal del tema, la pel·lícula ens descobreix un món desconegut.
Memòria zero
ISABEL REQUENA, 2024. 24'. VC. Catalunya.
Des que va arribar al Carmel, la Isabel passa estones amb les seves filles en una plaça sense nom que té un pendent molt pronunciat semblant a un tobogan, conseqüència del gran esvoranc provocat per les obres del metro de 2005. Fruit d’aquest descobriment, la directora comença a documentar, a tall de relat coral, la vida d’un barri doblement oblidat.