Primavera Santos

A partir de la tensió entre el compromís amb l’ofici de pianista i l’exploració d’experiències musicals, Carles Santos (Vinaròs, 1940-2017) no ha deixat d’interpel·lar-nos. Les paraules que de jove li diu el poeta Joan Brossa després d’un concert (“Ja saps tocar el piano. I ara, què?”) marquen la temperatura de les seves accions i composicions, que passen de l’academicisme a la gosadia de l'avantguardisme.

Al llarg de la seva carrera Santos fa diferents incursions en el cinema. Com a realitzador, com a guionista, al costat de Pere Portabella, i com a compositor de bandes sonores per a films, entre d'altres, de Jordi Cadena i Mariaelena Roqué. Amb la voluntat d'eixamplar les possibilitats de la narrativa fílmica, el seu treball convoca una atenció precisa per l'escolta: una melodia que sembla variar quan la imatge canvia; un silenci que apel·la a la memòria auditiva de l'espectador; o una música que ofereix un nou context al moviment corporal. Són pel·lícules indòmites, fruit d'un compromís compartit amb l'experimentació.

Us proposem un viatge pel cinema vist per Carles Santos durant tres dimarts consecutius.

Ona Balló, comissària de l’exposició Carles Santos. I ara, què?