Divendres 19 d’abril a les 19.00 h a la Sala Laya, la directora, artista audiovisual i docent del Màster de Documental de la UAB presentarà una mostra dels seus curts i de les vídeo creacions que ha exposat a museus i centres d’art.
Continua una nova edició del cicle Dies curts aquest mes d’abril amb l’obra de la cineasta Virginia García del Pino, en una sessió que, a més d’una curada selecció dels seus curts, ens mostrarà algunes de les seves videocreacions que s’han exposat a museus i centres d’art com el MNCARS, IVAM, CCCB i Tate Gallery, entre d’altres.
Divendres 19 d’abril 19.00 h
Sala Laya
Sessió de curtmetratges
VIRGINIA GARCÍA DEL PINO, 2002-2021. Espanya-Mèxic. VE. 56'. Arxiu digital.
Es projecten els curts: Pare de sufrir (2002), Mi hermana y yo (2009), Espacio simétrico (2010), Las niñas siempre dicen la verdad (2021).
Virginia García del Pino
Directora, artista audiovisual i docent del Màster de Documental de la UAB, Virginia García del Pino (Barcelona, 1966), forma part del que es va anomenar «el otro cine español» on va començar com a cineasta. Llicenciada en Belles Arts, la seva producció com a videoartista la va apropar al cinema documental. La seva obra té un ampli recorregut internacional en festivals i en museus d’art contemporani. Va debutar com a directora el 2002 amb el curtmetratge Pare de sufrir. El 2008 va rebre diversos premis per Lo que tú dices que soy, pel·lícula que va recórrer molts festivals i museus com ara la Tate Modern Gallery de Londres.
A més de nombrosos curts ha realitzat tres llargmetratges, El Jurado (2012), que va participar en la secció oficial de FID Marsella, FIC Valdivia i Punto de Vista i es va exhibir en els museus MNCARS, IVAM i MUSAC, La 10a carta (2014), un retrat del prestigiós cineasta Basilio Martín Patino estrenat al Festival de San Sebastián, va ser nominada als premis José María Forqué i ha viatjat per filmoteques espanyoles i festivals internacionals, i La estafa del amor (2023) premiada recentment al festival Los trabajos y las noches. El 2013, els festivals Márgenes, L’Alternativa i Cineuropa van fer retrospectives de la seva obra.
