Mirt Sost Shi Amit

Descolonitzar la mirada

 3.000 anys de collita és una docuficció del cineasta afroamericà Haile Gerima que torna a la seva Etiòpia natal per filmar el dia a dia d’una família camperola al servei d’un sistema feudal que l’explota. Al·legoria èpica i contundent de la lluita de classes a l’Àfrica postcolonial, el cineasta prioritza “la rebel·lia i la resistència en lloc del lament, la reacció a la violència en lloc de la indulgència victimista”. (Marie-Pierre Duhamel)

El títol ja presenta les cartes de la pel·lícula: ironia, revolta, lirisme. Una referència al tron del Rei de Reis (deposat poc després del rodatge de la pel·lícula, un detall simbòlic), a la història mil·lenària d’Etiòpia, que alimenta les mitologies entorn a aquest país i camufla l’explotació i la misèria reals, i també a la collita que mai tindran els qui la produeixen.  

Després de Soleil O, aquesta és sens dubte la segona pel·lícula que intenta crear un cinema africà original amb les seves ruptures de ritme i  la barreja del que és surrealista, concret, narratiu i simbòlic. De la mateixa manera que Med Hondo, Hailé Gerima va estudiar teatre i, com ell, s’ha beneficiat de l’experiència adquirida en altres lloc (va estudiar i després va muntar la pel·lícula a la Universitat de California - Los Ángeles). L’altre eco és el del cinema nôvo, i en particular d’Os Fuzis de Ruy Guerra (també nascut a Àfrica), tot i que la pel·lícula etíop mostra molta menys mestratge, i pateix la coqueteria i repetició. Tot i això, aquesta epopeia camperola sacseja i conquereix.  

Un boig (interpretat per l’antic professor del cineasta), que compren el sentit dels esdeveniments, s’oposa al propietari, un aristòcrata feudal (interpretat per l’únic actor professional de la pel·lícula). Enfront a ells, fora del conflicte, estan els camperols, filmats en contrapicat <<realista>>, l’explotació dels quals es fa cada vegada més insuportable. El boig mata a l’amo, després es penja (jugant una mica com el camioner d’Os Fuzis), i els seus dos cadàvers deixen lliure l’escenari històric per la lluita de classes que aviat arribarà.  

L’enfocament d’Haile Gerima, que deixa al descobert les contradiccions socials a través d’un portaveu amb el llenguatge poètic d’un marginat, evita els esculls del realisme didàctic, mantenint-se fidel a la realitat concreta a través dels seus mètodes de rodatge (16 mm, so sincrònic). Això és el que fa que la seva pel·lícula sigui tan valuosa, tot i la seva evident poca traça.   

Climente, Michel. Harvest, 3000 years (Moisson, 3000 ans) A: Positif Juliol / Agost 1976, Iss. 183/184 pàg. 90 

Howard, Steve. A Cinema of Transformation: The Films of Haile Gerima A: Cineaste (Archive) Nova York, 1985 Vol. 14 Iss. 1 pàg. 28-29, 39, 25 [Consultable a: A Cinema of Transformation: THE FILMS OF HAILE GERIMA - Screen Studies Collection - ProQuest]  

Merawi Gerima on Haile Gerima A: Sight and sound. Londres, setembre 2021. Vol. 31, Iss. 7 pàg. 31-32 [Consultable a: MERAWI GERIMA ON HAILE GERIMA – Screen Studies Collection - Proquest] 

Pfaff, Françoise. From Africa to the Americans: Interviews with Haile Gerima (1976 – 2001) A: Focus on african films Indiana University Press, Indiana, 2004 ISBN: 0 – 253 – 34388 – 7 Pàg. 203 – 222 

Russell, Sharon A. Gerima, Haile A: Guide to african cinema Greenwood Press, 1988 Estats Units ISBN: 0 – 313 – 29621 – 9 Pàg. 67 – 77 

Ukadike, Nwachukwu. Haile Gerima (Ethiopia) A: Questioning african cinema. Conversations with Filmmakers University of Minnesota Press, Minnesota 2002 Pàg. 253 – 280 

Girish, Devika. Haile Gerima Is Having a Hollywood Moment. It’s Left Him Conflicted. A: The New York Times, Nova York, 15 d’octubre de 2021  

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema