Otar Iosseliani · 2010 · 122'
Un cineasta georgià que no suporta les pressions ideològiques que constrenyen la seva llibertat creativa s’exilia a França, on es troba una altra mena de censura: l’econòmica.
El cinema burlesc de Iosseliani adquireix en aquesta ocasió una certa dimensió autobiogràfica. “Una paràbola sobre la necessitat de ser fidel a un mateix, sense importar els obstacles que ens envolten, la qual cosa, a priori, ens condemna al fracàs. Això és el que volia compartir amb l’espectador: la felicitat de ser una pedra, de resistir-ho tot” (Otar Iosseliani).