Un cinema feminista

Un cinema feminista

Des de geografies, contextos i estils heterogenis, en l’aire de la segona onada feminista, les tres peces donen forma cinematogràfica als debats que es plantegen al voltant de l’avortament i la contracepció lliure i gratuïta. Irreverència, valentia i posicionament polític van de bracet amb una crítica als sistemes dominants de representació.

CARMEN DE CARABANCHEL

"[...] Carmen de Carabanchel comença just on semblen haver-se complit les aspiracions romàntiques de tantes dones de l'època: la parella que protagonitza aquest curtmetratge és un matrimoni jove de classe obrera amb uns quants fills, producte del desig sexual de la parella i la dificultat per accedir a mètodes anticonceptius, prohibits l'Espanya de l'època[...]. Tot i el dramatisme de la història, Bartolomé construeix a Carmen de Carabanchel un musical castís i pop amb altes dosis de comèdia per acompanyar les desventures de la seva descarnada versió de l'heroïna de Bizet. Com no podia ser d'altra manera, la pel·lícula va ser suspesa i reprovada per abordar de manera directa el tema de l'avortament [...]". 

García López, Sonia. ¿Por qué duele el amor? Mujeres en la Escuela Oficial de Cinematografía.  

Y'A QU'À PAS BAISER

[...] Y’a qu’à pas baiser, el seu segon curtmetratge, de 1971, comença amb una recopilació de publicitats especialment humiliants per les dones per convertir-se després en una reivindicació de la legalització de l’avortament a França. Roussopoulos combina les declaracions acusatòries d’un home –de nou mediades per una televisió- amb imatges preses en protestes proavortistes [...] Una senyora pregunta a càmera: “De què va això?”. “De l’avortament lliure i gratuït”, respon la directora a Y’a qu’à pas baiser. “El que cal és evitar el sexe”, respon ella” [...]”.  

G. Bermejo, Andrea. Carole Roussopoulos, documentalista que filmó por primera vez (¿y última?) un aborto. A: 20 minutos. 02 d’octubre de 2019 

COSAS DE MUJERES

"[...] En aquest context d'efervescència política, el Colectivo Cine Mujer va començar amb els projectes elaborats per tres dones en formació de cinema: la mexicana Rosa Martha Fernández [...] la brasilera Beatriz Mira [...] i la francesa Odile Herrenschmidt. [...]. En els seus projectes fílmics, que van oscil·lar entre el documental i la ficció, van reivindicar la premisa feminista segons la qual "lo personal és polític". En abordar temes que en aquella època eren més tabú que ara, com l'avortament (Cosas de mujeres, 1978) o la violació (Rompiendo el silencio, 1979), però també qüestions que no apareixen normalment a les narratives cinematogràfiques convencionals, però que retrataven les experiències femenines quotidianes, com les feines domèstiques (Vicios en la cocina, 1977; Amas de casa, 1984) el col·lectiu va buscar despertar consciència respecte a la importància de les decisions de les dones sobre els seus cossos [...]"

Noguez, Isabelana. Cine documental y feminismo: la resistencia histórica del colectivo Cine Mujer. Blog Viva México, març de 2021 

 “[...] El Colectivo Cine Mujer va aconseguir, sobretot, un cine polític i militant, i va explorar maneres de representar tot allò que es relaciona amb lo femení. Com un símptoma del nostre temps, avui l’autonomia femenina es considera una recerca independent de la lluita de classes [...]” 

Solórzano, Karina. El acto de mostrar del colectivo Cine Mujer, juny 2023 

Belinchón, Gregorio. Al rescate de la estrella del cine francés que lideró la lucha feminista. A: El Pais, 67º Festival de San Sebastián 25 de setembre de 2019 [Consultable a: Al rescate de la estrella del cine francés que lideró la lucha feminista | Cultura | EL PAÍS (elpais.com)] 

Castro García, Amanda. Directoras: narrativas en femenino A: La representación de la mujer en el cine español de la transición (1973 - 1982) KRK ediciones, Oviedo, 2009  

Cecilia Bartolomé en la EOC a Flores en la sombra [cicle de cinema de la Filmoteca Española] disponible a: cecilia-bartolom--en-la-eoc---flores-en-la-sombra.pdf (culturaydeporte.gob.es)   

Cerdán, Josetxo ; Díaz López, Marina (eds.) Cecilia Bartolomé, El encanto de la lógica. Ed. L’Alternativa. Barcelona 2001  

De Lara, Mari Carmen. El Movimiento Cine-Mujer en México (finales de los años setenta). A: Lo personal es político: feminismo y documental Ed. INAAC (Gobierno de Navarra) 2011 pàg. 105 - 107 

Fleckinger, Hélène. Una révolution du regard. Entretein avec Carole Roussopoulos, réalisatrice féministe A: Nouvelles Questions Féministes Vol. 28, gener de 2009. Pàg. 98 – 118 [Consultable a: Une révolution du regard. Entretien avec Carole Roussopoulos, réalisatrice féministe | Cairn.info]  

García López, Sonia. ¿Por qué duele el amor? Mujeres en la Escuela Oficial de Cinematografía, Filmoteca Española [Disponible a: el-dor–en-casa—por-qu–duele-el-amor.pdf (culturaydeporte.gob.es)] 

González Fuentes, Nieves. No, hija, esta vez no. Una mirada feminista al cine de Cecilia Bartolomé y de la Transición. Ed. La Moderna, 1977 

Jiménez Camacho, Isabel. De cines y feminismos en América Latina: el Colectivo Cine Mujer en México (1975 – 1986) [Tesi doctoral]. Universidad Autónoma de México, 2018 [Disponible a: www.academia.edu] 

Pàgina web de Carole Roussopoulos: www.caroleroussopoulos.com  

Sanzio, Alain ; Wande, Catherine (entrevistadores) Une visite au Centre Audiovisuel Simone de Beauvoir A:  Masques:revue des homosexualités Ed. Association Masques. Paris, setembre de 1981  

Solórzano, Karina. El acto de mostrar del colectivo Cine Mujer A: Revista de la Universidad de México Cultura UNAM, juny de 2023 [Consultable a: www.revistadelauniversidad.mx] 

Tuñón, Julia. El aborto o “goza tu abril y mayo que tu agosto llegará” A: Mujeres de luz y sombra en el cine mexicano. La construcción de una imagen (1939 – 1952) Instituto Mexicano de Cinematografía, México D.F. 1998 pàg. 217 - 219 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema