Programació gener 2024

Béla Tarr

El cineasta hongarès, flamant darrer Premi d’Honor de l’Acadèmia del Cinema Europeu, és un dels noms fonamentals del cinema contemporani. Els seus films, rodats en blanc i negre, amb llargs plans seqüència i moviments lents de càmera que s’ajusten a coreografies complexes, aprofundeixen en l’abisme de l’existència humana i retraten un món llòbrec de paisatges fangosos i desolats, presidits per la desgana vital i un present sense futur per bé que suspès en una espera indefinida. La mestria amb la qual explora l’espai i, sobretot, el temps, esdevé l’essència del relat i la raó per la qual és considerat un referent ineludible de l’slow cinema. Tarr serà a la Filmoteca els dies 9 i 11 de gener per presentar la seva retrospectiva, gràcies a una afortunada aliança amb Zumzeig, ECIB, Acadèmia del Cinema Català i Filmin, entitats en què el director realitzarà altres activitats durant la seva estada a Barcelona.

Jean Renoir

Amb més de quaranta films Renoir ha fusionat amb una harmonia extraordinària estils i gèneres, sempre atent a l’observació detallada de l’home i el seu esperit, i als sentiments personals amagats rere les aparences. Fill del pintor impressionista August Renoir, la seva posada en escena, creativa i personal, va fer que la plana major de la Nouvelle Vague el situés com el seu “patró”. Després del fracàs inicial de La Règle du jeu, considerada posteriorment una de les seves grans obres mestres, i la irrupció del nazisme, marxa a Hollywood i hi roda cinc pel·lícules abans de filmar a l’Índia, The River, per retornar a França en ple esclat de la modernitat. La Filmoteca presenta una extensa retrospectiva, que continuarà el mes de febrer, on no hi faltaran títols imprescindibles com Une partie de campagne, Boudu sauvé des eaux, La grande illusion, La Bête humaine, French Cancan o Le déjeneur sur l’herbe.

Victor Sjöström

La referencial The Wind (1928) obrirà un cicle dedicat al mestre escandinau que s’estendrà al llarg de tot l’any, gràcies a les restauracions recents de l’Svenska Filminstitutet. El seu conservador, Jon Wengström, inaugurarà el 25 i 26 de gener aquesta sèrie transversal de setze sessions que recorren una trajectòria que va compaginar la feina d’actor amb la de realitzador, el teatre i el cinema. Pare fundador de l’escola sueca, va ser un dels cineastes més influents del cinema mut, també en el seu trasllat a Hollywood, on va realitzar una desena de films fins que va reprendre la seva carrera com a actor amb l’arribada del sonor, i ens va regalar la memorable interpretació a les ordres d’Ingmar Bergman a Maduixes salvatges, en la seva darrera aparició a la pantalla.

Visconti i Jarmusch, exhaurint localitats

Els dos grans cicles amb què acabem 2023 estan atraient molts espectadors, amb diverses sessions amb entrades exhaurides. La bona notícia és que les dues retrospectives continuen el mes de gener. Del mestre italià, fins al 13 de gener, es podran veure els films de la seva darrera etapa, com Ludwig, Gruppo di famiglia in un interno i L’innocente, i un documental sobre les conseqüències de la fama i de la cosificació a què va estar sotmès Björn Andrésen, l’adolescent protagonista de Morte a Venezia. Del cicle Jarmusch, fins al 20 de gener, hi haurà noves oportunitats de veure els films programats, entre ells alguns dels que han esgotat, com Mystery Train i Down by Law. Perquè ningú es quedi amb les ganes de veure el millor cinema independent nord-americà en pantalla gran.

Dies curts amb Josep Calle

Torna Dies curts en la seva cinquena edició. El protagonista de gener és Josep Calle (Mollet del Vallès, 1975), documentalista a la Filmoteca de Catalunya, realitzador i tècnic audiovisual. Des de 2003 compagina aquestes tasques amb la creació de treballs d’animació fets amb diverses tècniques: stop-motion amb plastilina, collage i dibuix animat. La sessió estarà dedicada als seus curts, pels quals ha rebut un gran nombre de seleccions i premis a festivals de tot el món, com La Gota (2014), la senzilla història d’una gota d’aigua, que va participar en més de setanta competicions internacionals.

FilmoXica d’hivern

La programació familiar de la Filmoteca, dissabtes i diumenges a les 17.00 h, enceta el cicle d’hivern, que duu per títol Cròniques de neu. En serà protagonista un dels elements més màgics i vinculats a la memòria dels hiverns d’infància d’una part del planeta. Veurem la neu generant emocions en entorns urbans, desfent-se en plena natura o fent d’escenari perfecte per al regne de la imaginació. L’oferta de gener: Malson abans de Nadal, Sol a casa, Que bonic que és viure! i El ninot de neu.

Cinema Paper. Érik Bullot

Darrer mes per visitar l’exposició, oberta fins al 28 de gener, que a més ofereix dues propostes adreçades al públic familiar: dimecres 3 de gener Fes moure el cinema!, activitat amb joguines òptiques gegants a la plaça de la Filmoteca per explorar els orígens del cinema a través d’artefactes precinematogràfics interactius, i dissabte 20 Banda Sonora per a un Cinema Imaginari, taller d’imaginació cinemàtica on tocarem el Cristal Baschet, un instrument acústic intuïtiu i fantàstic, per plasmar les imatges que la música ens provoqui.

I també...

En el 150è aniversari del naixement de Fructuós Gelabert, recordem el pare de la cinematografia catalana i autor de la primera pel·lícula argumental espanyola Riña en un café (1897). Familiars del cineasta pioner acompanyaran la projecció d’una antologia de les seves peces.

Sessió en record de Salvador Forester, coordinador d’Espai Freud i impulsor del projecte col·lectiu La Casa de la Paraula, amb el qual va endegar nombrosos projectes entre els quals hi ha “Fantasmagories del desig”, una mirada al setè art a partir de la psicoanàlisi que va formar part de la programació de la Filmoteca durant diverses temporades. S’hi projectarà Epílogo de Gonzalo Suárez.

El cineasta Alfonso Ungría presenta, acompanyat per Carme Elías, les seves memòries en una sessió en que es projectarà el seu film de 1971 El hombre oculto. A Memorias (Del cine en la Transición) (Ediciones Cátedra) Ungría s’erigeix com a protagonista i testimoni del franquisme i la llarga Transició, mostrant les successives transformacions del cinema espanyol.

El prolífic cineasta Xavier Juncosa recupera la figura de l’escriptor, editor i crític literari Josep Maria Castellet, a 10 anys de la seva mort. La projecció del documental El jove Castellet. Formació d’un intel·lectual equidistant anirà acompanyada d’una nodrida taula rodona amb el mateix Xavier Juncosa, Teresa Muñoz Lloret, Carme Riera, Jordi Amat i Pere Gimferrer.

Amb motiu de la recuperació del curtmetratge Entreacto per part del Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca de Catalunya, reivindiquem el vessant cinematogràfic de la fotògrafa Pilar Aymerich, cronista d’excepció del tardofranquisme i la Transició. La sessió es completa amb dos films breus més de l’època i serà presentada per Aymerich i Quico Pi de la Serra.