Ménilmontant I Brumes d'automne

Ménilmontant I Brumes d'automne - Cinema poesia

Originari d’Estònia, Kirsanoff es trasllada a França on participa de l’impressionisme i el cinema d’avantguarda independent. Les seves primeres obres confien la narració al muntatge i l’ús de l’el·lipsi, prescindint dels intertítols per subratllar la poètica de les pròpies imatges.

L’actriu Nadia Sibirskaïa ha estat comparada a Lillian Gish per la gran expressivitat del rostre.  «Ménilmontant resulta una creació autònoma, tan sofisticada i exigent com qualsevol obra narrativa del període mut però sense imitadors directes.

Encara que Richard Abel ha posat sagaçment l'atenció sobre aspectes que la pel·lícula comparteix amb La roue d'Abel Gance, Le brasier ardent de Léon Moussinac i amb Coeur fidèle (les tres de 1923), qualsevol comparació de la pel·lícula en el seu conjunt amb aquestes obres admirables ha de subratllar la intensitat, singularitat i excepcional rigor de l'assoliment de Kirsanoff» (P. Adams Sitney,  The Cinema of Poetry, 2014).

Entre les joies de l'avantguarda francesa dels anys vint, els curtmetratges de Dimitri Kirsanoff obren el camí a la poesia del cinema exaltant els elements lligats als sentiments -la ciutat salvatge a Ménilmontant, els aiguamolls humanitzats dels elegíacs Brumes d'automne i per una ciència de l'efímer i passatges. Entre “cinema-poema” i “cinema-simfònic”, Brumes d'automne revela una forma immediatament plàstica i musical, i el drama (perquè n'hi ha) es redueix a un esbós: una carta de comiat. 

[...] És un homenatge obsessionat per vibracions visuals a tots els grans “estrangers" de l'avantguarda (Epstein, Buñuel, Man Ray)? En particular, ret homenatge a la vena russa (i relacionada) que va regar el cinema francès durant la dècada de 1920 i més enllà, com Stravinski i Diaghilev als anys 10 per a la música i la dansa. Qui són aquests exiliats que van revolucionar en secret el nostre cinema? Dimitri Kirsanoff, però també Boris Kaufman (director de fotografia de Jean Vigo), Alexandre Kamenka (productor de les pel·lícules Albatros), els cineastes Alexandre Volkoff (Kean, 1924, Casanova, 1927), Victor Trivas (Al carrer, 1933), Eugène Deslaw (Nits elèctriques, 1928), Alexandre Alexeieff (Una nit al Mont Chauve, 1933), Ladislas Starewitch (Le Roman de Renart 1929-37) i molts altres. 

Guézengar, Florent. Brumes d’automne “Cahiers du Cinéma”, Londres. Iss. 682, (octubre, 2012): p. 82. 

Carroll, Noel. Toward a Theory of Film Editing. A: Millennium Film Journal (ARCHIVE). Nova York: Post Typhoon Sky Inc. Núm. 3, (Winter 1979), p. 81-82. ISSN 223239227. 

Cozarinsky, Edgardo. Les réalisateurs étrangers en France. A: Positif París: Positif Editions. Núm. 325, (març 1988), p.37-42. ISSN 00484911. 

Cozarinsky, Edgardo. Les réalisateurs étrangers en France. A: Positif. París: Positif Editions. Núm. 325, (març 1988), p.37-42. ISSN 00484911. 

Gabriel, Nicole. Ménilmontant. A: Jeune Cinéma. Montreuil: Associaton des Amis du Jeune Cinéma. Núm. 361/362, (tardor 2014), p. 22-23. ISSN 07584202. 

Jacobson, Brian R. Toward a history of French ecocinema: nature in Dimitri Kirsanoff's modernity. A: Framework. Vol. LVIII, iss. 1-2, (tardor-hivern, 2017), p. 52-66. ISSN  
1559-7989. 

Knight, Arthur. Art for Whose Sake?. A: Journal of the Society of Cinematologists. Champaign, III: University of Illinois Press. Vol. 2, (gener 1, 1962), p. 14-22. ISSN  
1550-0349. 

 S. Michel, Walter. In Memoriam of Dimitri Kirsanov, a neglected master. A: Film Culture. Nova York: Film Culture – The Motion Picture and TV Monthly, 1957. Vol. 3, núm. 5, p. 3-5. 

Torato, Donato. Ménilmontant. A: Offspring Montreal: Cinefest 2002, 2002. Vol. 6, núm. 3, (març 2002). E-ISSN 17129559 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema