Roberto Rossellini · 1952 · 110'
Irene és la dona d'un diplomàtic i la seva única preocupació són les aparences. La seva actitud extremament superficial li ocasionarà una gran tragèdia personal que li farà adonar-se del gran buit moral i la crisi de valors que caracteritzen la societat en què li ha tocat viure.
El canvi radical del seu comportament generarà una incomprensió total per part dels "seus". "El film és la suma de les seves obres anteriors: els terribles efectes de la guerra en l'esperit d'un nen (Germania, anno zero), el ferotge aïllament d'una dona enfront d'un univers que no respon a les seves exigències (Stromboli), i l'assumpció d'una caritat perfecta (Francesco, giullare di Dio). D'aquesta manera, Europa '51 resulta alhora il·luminada i prolongada per elles" (José Luis Guarner).
La Segona Guerra Mundial marca una crisi radical en la història de la representació. El cinema, com la resta de les arts, expressa les noves inquietuds respecte a la condició humana a través de noves narratives i propostes estètiques.
Rossellini n’és una mostra, com les obres exposades al MNAC: Quina humanitat? Figuracions existencials a la postguerra (1940-1966).
Amb la col·laboració de: