Terence Davies - Visibilitzem el patrimoni audiovisual - Per amor a les Arts - Aula de cinema - Cinema alemany actual - Festival de Cinema Jueu - Setmana del Cineclubisme - Choreoscope
Terence Davies
El cinema del britànic Terence Davies ha esdevingut un retrat privilegiat de l’Europa del segle XIX i XX i el reflex d’una certa educació sentimental dels temps que li han tocat viure. Nascut a Liverpool el 1945, va créixer durant la postguerra en una família obrera, experiència que ressona profundament en la seva obra. Les seves vivències com a homosexual en una societat conservadora, la relació amb la religió i el pas inexorable del temps són temes recurrents en les seves pel·lícules. Distant Voices, Still Lives i The Long Day Closes no només són reflexions sobre la seva infantesa, sinó també valuosos retrats de la vida a Liverpool. Davies ha adaptat clàssics de la literatura com John Kennedy Toole, Edith Warton, Emily Dickinson o Siegfried Sassoon, a través dels quals desgrana les passions, el dolor, la soledat i la mort sense sentimentalismes.
Visibilitzem el patrimoni audiovisual
Com a part del pla sistemàtic de digitalització del fons patrimonial de la Filmoteca, fem visibles un film massacrat per la censura als anys setanta i quatre curts dedicats a Picasso. El Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual es presenta una restauració recent del Bundesarchiv alemany, i el Dia del Cinema Espanyol s’homenatja la tasca de recuperació del patrimoni de la Filmoteca de Saragossa.
Furia española
La comèdia esperpèntica i escatològica de Francesc Betriu, situada al barri Xino de Barcelona i amb el barcelonisme extrem com a teló de fons, va irritar tant la censura de 1975 que va patir una vintena de talls, ara recuperats. El film restaurat i digitalitzat es presenta el 24 de setembre a la secció Klasikoak del Festival de Sant Sebastià, i el 27 d’octubre, en el marc del Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual, a la seu de la Filmoteca, amb la presència de la seva protagonista, l’actriu Mónica Randall. El mateix dia també es projectarà la restauració del film alemany Strafsache van Geldern (Willi Wolff, 1932), una de les recents recuperacions del Bundesarchiv d’Alemanya.
Restauracions de la Filmoteca de Saragossa
La Filmoteca de Catalunya se suma a la celebració de la segona edició del Dia del Cinema Espanyol programant una sessió doble d’homenatge i reconeixement a la tasca de recuperació i restauració portada a terme per la Filmoteca de Saragossa, en el seu quarantè aniversari. Es podran veure sis curtmetratges datats entre el 1935 i el 1942 recuperats a partir de còpies de nitrat, de producció o temàtica catalana i que han estat objecte d’un treball de preservació i digitalització per part de la Filmoteca de Catalunya entre el 2020 i el 2023. La segona sessió presentarà la restauració de la pel·lícula de José Luis Borau Furtivos, títol cabdal del cinema espanyol de la Transició guardonat amb la Conxa d’Or de Sant Sebastià el 1975, amb guió del mateix Borau i de Manuel Gutiérrez Aragón, que ens acompanyarà per presentar-la.
Picasso
Sessió amb quatre curtmetratges digitalitzats dedicats a Pablo Picasso, coincidint amb els 50 anys de la mort de l’artista i els 60 anys de la inauguració del Museu que li és dedicat a Barcelona. Es tracta d’una col·laboració extraordinària amb el Museu Picasso que alhora serà el pòrtic especial de la nova edició del cicle Per amor a les Arts, en col·laboració amb 14 institucions culturals capdavanteres del país i amb el diàleg del cinema amb altres disciplines artíctiques com a premissa.
Aula de Cinema
També arrenca a l’octubre el nou curs d’un dels cicles més veterans i populars de la programació de la Filmoteca. Oberta a tothom però adreçada especialment als estudiants de cinema, aquesta particular història del cinema s’obrirà amb la sessió Cinema amateur fora de casa, primer acte del centenari del cinema amateur a Catalunya que es commemorarà el 2024. El programa mostrarà una selecció internacional de films dels anys 30 per explicar un moviment cinematogràfic que encara busca la seva història. Les peces provenen del fons de la Filmoteca, que compta amb una de les col·leccions de cinema amateur més importants d’Europa del període 1924-1940.
Cinema alemany actual
De la mà del Goethe-Institut Barcelona, una selecció de 10 títols ofereix un panorama de la riquesa i diversitat del cinema alemany més recent, posant l’atenció en pel·lícules que reflecteixen tendències culturals i socials del moment abordant qüestions com el racisme, la integració o la crisi climàtica. Aquest darrer és el tema del film inaugural, Roter Himmel de Christian Petzold, un drama subtil i atmosfèricament dens que va obtenir el Gran Premi del Jurat al darrer festival de Berlín. Un dels seus intèrprets, Enno Trebs, ens acompanyarà per presentar-la.
Festival de Cinema Jueu de Barcelona
El festival celebra un quart de segle fent difusió de la cultura jueva a fi de desmuntar prejudicis. La pel·lícula inaugural d’aquesta edició és Reste un peu, de Gad Elmaleh, un film sobre la identitat que aborda la cultura jueva sefardita. La programació també inclou documentals com Marek Edelman... I va haver-hi amor al gueto, dirigit per Andrzej Wajda a partir d’un guió d’Agnieszka Holland, L’art du silence, centrat en el mític mim Marcel Marceau, o La confessió del diable: Les cintes perdudes d’Eichmann, amb revelacions inèdites d’un dels principals arquitectes de la Solució Final de l’Holocaust.
Setmana del Cineclubisme
La tradicional trobada del moviment cineclubista lliura els seus premis anuals i programa, entre d’altres, un film triat per Carla Simón, directora del film català de l’any escollit pels cineclubs. Es tracta de Pastorali, del cineasta georgià Otar Iosseliani, que reconeix com a referent d’Alcarràs. Per la seva banda, Pere Portabella, guanyador del premi Nunes 2022 a la personalitat rellevant vinculada al cineclubisme, ha proposat l’esbojarrada comèdia clàssica Hellzapoppin.
Choreoscope
Un any més la Filmoteca de Catalunya és una de les seus del Festival de Cinema de dansa de Barcelona. El cinema no coneix fronteres. La dansa no coneix fronteres. Hi ha un llenguatge comú que els uneix: el llenguatge universal del moviment. La sessió d’inauguració presentarà el film guardonat amb el Premi aportació excepcional al cinema de dansa, Romance de Samantha Shay, fruit de la beca Fulbright al Tanztheater Wuppertal, la mítica companyia de dansa de Pina Bausch, i basat en el relat curt de Miranda July It Was Romance. La protagonista és Naomi Brito, una de les ballarines més joves i la primera intèrpret transgènere de la companyia alemanya.
FilmoXica de tardor
Salvem el planeta! és el lema de la programació familiar per als mesos d’octubre, novembre i desembre. Una programació que convida a enfilar-se als arbres, capbussar-se al mar, descobrir plantes i flors, acostar-se a criatures de totes les mides i colors i, sobretot, gaudir respirant amb una bona dosi d’aire pur. Un cicle pensat per aprendre a estimar la natura.
I també...
Un dels millors directors de fotografia contemporanis, Roger Deakins, creador de la llum de films com Blade Runner 2049, 1917 o The Big Lebowski, visita Barcelona per primera vegada convidat per l’ECIB, que juntament amb la Filmoteca ha organitzat una projecció del seu primer llargmetratge: 1984 (Michael Radford, 1984).
L’exposició Cinema Paper. Érik Bullot presenta dues activitats protagonitzades pel mateix artista: la sessió de projeccions comentades Cinema inacabat: José Antonio Maenza, Maya Deren i Serguei Paradjànov, i la conferència il·lustrada Cinema sense cinema, que també forma part d’Aula de Cinema.
Agnes Christine Johnston, considerada una virtuosa de la comèdia dramàtica, és la protagonista d’octubre del cicle transversal Elles tenien la paraula. Dones guionistes en el Hollywood silent. Es projectaran The Enemy (Fred Niblo, 1927), amb una interpretació antològica de Lilian Gish, i una de les mirades més implacables del cinema sobre el cinema, Show People (King Vidor, 1928).
IndiFest - Festival de Cinema Indígena de Barcelona celebra la seva setzena edició, dedicada a la crisi climàtica. La Filmoteca acull la sessió inaugural, amb la projecció de La Pantalla Andina (Carmina Balaguer, 2021), una oda al cinema, i dos curtmetratges de creació comunitària.
El festival Panoràmic de Granollers dedica aquest any una exposició als screen tests d’Andy Warhol a l’Espai d’Arts Roca Umbert. En aquest context es projecta 13 Most Beautiful... Songs for Andy Warhol Screen Tests (2009), fet a partir dels més de 470 retrats filmats que va fer l’artista entre el 1964 i el 1966. Amb acompanyament musical en directe a càrrec de Nat Spiro.
Homenatge a la recentment desapareguda actriu i cantant anglofrancesa Jane Birkin, amb dos títols representatius del principi i el final de la seva carrera: La piscine (Jacques Deray, 1969) i Jane par Charlotte (Charlotte Gainsbourg, 2021), diàleg íntim signat per la seva filla en el seu debut com a directora.
Sessió del cicle Col·lecció privada, organitzat per la revista Lumière. Cinema poètic, filmat i projectat en Súper 8 i 16 mm, que mostra diferents maneres de transformar els objectes de la percepció i la memòria mitjançant les possibilitats de la càmera. El programa es tanca amb fuegofocfire, una peça performativa per a quatre projectors de 16mm i so en viu que té l’origen en les peces fílmiques creades per a l’exposició I si veure era el foc, presentada a la Filmoteca fa tres anys i creada pels artistes Valentina Alvarado Matos i Carlos Vásquez Méndez.
Inauguració del festival ¡ALUD!, que presenta performances de cinema expandit, paracinema, projeccions, instal·lacions i workshops enfocats al cinema que s'expandeix més enllà de la pantalla. Es projecta La région centrale (Michael Snow, 1971).
Avançament de la tretzena edició del Festival Most, que recull la millor producció audiovisual relacionada amb la cultura de la vinya, el vi i el cava, amb la projecció de La contra etiqueta, el que es veu i el que es beu (Clara Isamat, 2023).