Une vie comme une autre

Faustine Cros s’apropa als records de la família per crear un retrat de la seva mare.

La directora combina les seves filmacions amb les pel·lícules familiars rodades pel seu pare per esbrinar què va provocar la depressió de la seva progenitora, la qual va abandonar la feina de maquilladora dins la indústria del cinema per tal de dedicar-se de ple a la maternitat.

“L’aspecte del fora de camp és el que més m’interessa. El meu enfocament com a cineasta consisteix a reapropiar-me de les imatges rodades pel meu pare i de la meva pròpia història personal i contar-la d’una altra manera. Amb aquest objectiu descodifico aquests arxius familiars a la recerca de pistes sobre la meva mare, els alimento amb les imatges filmades per mi i revelo en veu en off allò que no es va filmar.

El muntatge crea una nova perspectiva, la meva, tendra, però intransigent: la d’una noia d’una altra generació que qüestiona l’impacte de la societat patriarcal en la seva família. Amb aquest film vull anar més enllà del retrat familiar i utilitzar la intimitat per plantejar una qüestió universal i política” (Faustine Cros).