Programació juliol / agost 2023

Centenari Warner: Gàngsters i detectius

Per celebrar els 100 anys d’aquest estudi indispensable de la història de Hollywood, ens fixem en dos gèneres icònics que va desenvolupar els anys 30 i 40 del segle passat. El cinema de gàngsters la seva marca de fàbrica durant els anys trenta, abans de l’enduriment del codi Hays, amb personatges fora de la llei inspirats en la realitat que van encarnar James Cagney, Paul Muni o Edward G. Robinson, mentre que en la dècada següent el protagonisme va ser per a la figura del detectiu privat, amb Humphrey Bogart com a icona principal, envoltat de les femmes fatales que incorporaven Lauren Bacall o Bette Davis. William Wellman, Mervin LeRoy o Raoul Walsh van signar les lluites contra l’imperi del crim, mentre John Huston o Howard Hawks van recrear somnis eterns sobrevolats per falcons maltesos entre ombres expressionistes.

Godard: Històries de cinema

Segona part del cicle transversal que la Filmoteca dedica al llarg de l’any al director desaparegut el setembre de 2022. En aquest cas explorem l’origen de les seves Histoire(s) du cinema. A la tardor de 1978, convidat pel Conservatori d’art cinematogràfic del Quebec, Godard realitza set viatges a Montreal, on intervé dos dies consecutius. Com a bon hereu d’Henry Langlois, respon a la invitació subvertint el dispositiu del curs magistral a partir d’un doble diàleg enfocat a pensar les genealogies i relacions entre les formes cinematogràfiques: de la seva pròpia filmografia amb obres escollides d’altres cineastes el matí, i d’ell amb el públic a les tardes. Acabat el cicle, Godard vetlla perquè les seves intervencions siguin editades en un llibre traduït al castellà per Miguel Marías, que l’11 de juliol introduirà un cicle que inclou els films que es van programar en aquells set viatges.

Jean Eustache

I d’un dels fundadors de la Nouvelle Vague a un dels seus hereus. Amb La maman et la putain (1973) Jean Eustache (Pessac, 1938 – París, 1981) va signar el film francès més emblemàtic de la dècada dels setanta, una obra mestra sobre el desencant de la generació de joves post Maig del 68 a partir del retrat íntim d’un triangle amorós. Tot i això, la seva obra posterior va ser marginal, poc coneguda i difosa. El cicle que programa la Filmoteca, amb els films acabats de restaurar i la col·laboració de Filmin, és una oportunitat excepcional per apreciar a la gran pantalla i amb tota la seva esplendor l’obra d’aquest cineasta, d’una gran dimensió autobiogràfica, que reflecteix amb realisme els canvis i les tensions socials de la seva època i es mou entre l’alegria i la melancolia, entre la realitat i la ficció.

L’altra cara del mirall. Actrius directores

Són moltes les directores que han actuat abans de posar-se darrera la càmera. Potser aquesta primera condició d’objecte observat i filmat ha condicionat la seva manera de mirar, o fins i tot la seva autorepresentació quan són davant i darrera la càmera. Cineastes que parlen d’elles mateixes per elles mateixes, més enllà de ser objecte de mirades alienes. Aquest cicle proposa fragments d’una constel·lació on les pioneres conviuen amb les noves generacions de cineastes d’arreu, la comèdia amb propostes avantguardistes i els noms mítics dels cinemes suec i francès amb filmografies ben properes.

Un podcast amb actrius directores

El pòdcast de la Filmoteca, Viatge a Júpiter, realitzat per Marta Armengou, presenta una edició especial de cara al públic dedicada al cicle. Hi participaran, en directe quatre de les cineastes que formen part de la programació: Zaida Carmona, Elena Martín Gimeno, Mireia Ros i Sílvia Munt, acompanyades per la cap de programació Marina Vinyes. La sessió serà dimarts 4 de juliol a les 19.00 h a la Sala Laya, i l’enregistrament de la xerrada estarà disponible a partir del 5 de juliol als canals de la Filmoteca d’iVoox i Spotify.

Estiu a les ciutats

El cicle Contes d’estiu es presenta aquest any amb aquest lema per mostrar retrats de ciutats en l’època de l’any en què canvien de fesomia, s’aturen i muden els hàbits. El cicle, els dijous i diumenges de juliol i agost, proposa recórrer el món sense sortir del Raval de Barcelona. Es podrà visitar París de bracet amb Woody Allen i la seva banlieue amb Rohmer. Podrem pujar a la Vespa de Gregory Peck i Audrey Hepburn a Vacances a Roma o caure als canals de Venècia com Katharine Hepburn. I qui sap si trobarem l’amor de la nostra vida com els protagonistes de Before Sunrise a Viena, si sentirem el desig d’Almodóvar a Madrid i la solidaritat marsellesa de Marius et Jeannette o si evocarem la joventut d’American Graffitti.

Rabih Mroué al Grec

Tres sessions que aborden diverses facetes del director teatral, dramaturg, assagista i artista visual Rabih Mroué, en el marc del Festival Grec 2023. L’obra d’aquest creador libanès està marcada per les vivències personals de la guerra. La Filmoteca acollirà la conferència-performance Make Me Stop Smoking i mostres del seu treball com a cineasta, amb una selecció de curts, i actor, al costat de Cathérine Deneuve a Je veux voir (2008). El programa forma part de la constel·lació Mroué que proposa el Grec i que s’estén també al Teatre Lliure, al MACBA i a la Fabra i Coats.

Musicals a FilmoXica

Aquestes vacances la FilmoXica s’endinsa en els colors, els sons i les històries d’aquest gènere que enamora totes les generacions, amb animacions de tots els temps, superproduccions, petits retrats valents, una gran peça restaurada de l’arxiu i les novetats de l’anime més cantaire.