Premsa
19/04/2023
Els dimarts de maig es presentaran, en sessions gratuïtes a les 20.00 h a la Sala Chomón, les cinc finalistes a aquest guardó que organitzen el Parlament Europeu i l’Acadèmia Europea del Cinema. Les projeccions s’enceten dimarts 2 de maig amb ‘Alcarràs’, amb presentació a càrrec de la seva directora Carla Simon, i col·loqui posterior amb el productor Tono Folguera i el coguionista Arnau Vilaró. La resta de nominades són ‘Burning Days’, ‘Close’, ‘Fogo Fátuo’ i ‘Triangle Of Sadness’.
La Filmoteca de Catalunya acollirà al mes de maig la projecció gratuïta de les cinc pel·lícules nominades al Premi del Públic LUX 2023 del Parlament Europeu. En aquesta edició el nombre de finalistes s’amplia de les tres habituals a cinc, i les sessions seran els dimarts 2, 9, 16, 23 i 30 de maig, a les 20.00 h a la Sala Chomón.
Obrirà la programació, dimarts 2 de maig, la guanyadora de l’Ós d’Or a la Berlinale, la catalana Alcarràs de la Carla Simón, també premiada amb cinc Premis Gaudí, entre ells els de millor pel·lícula i millor direcció, en una sessió presentada per la seva directora i Sergi Barrera, de l’Oficina a Barcelona del Parlament Europeu, i amb col·loqui posterior a càrrec del productor Tono Folguera i el coguionista Arnau Vilaró.
Dues de les altres nominades van ser reconegudes al Festival de Cannes, la sueca Triangle of Sadness de Ruben Östlund, guanyadora de la Palma d’Or, i la belga Close de Lukas Dhont, guardonada amb el Gran Premi del Jurat. Tots dos films també van ser candidats als Oscar 2023, a millor pel·lícula, direcció i guió original, i a millor pel·lícula internacional, respectivament.
Tanquen el quintet de candidates la turca Burning Days, d’Emin Alper, reconeguda als European Film Awards i altres festivals europeus, i la comèdia musical portuguesa Fogo Fátuo de João Pedro Rodrigues, premiada al Brussels International Film Festival.
El premi LUX s’atorga conjuntament entre la ciutadania europea i els diputats al Parlament Europeu, repartint-se la puntuació al 50%. La ciutadania pot valorar fins al 12 de juny les cinc pel·lícules a la pàgina web del premi, luxaward.eu, amb una puntuació d’entre una i cinc estrelles.
La pel·lícula guanyadora serà anunciada per la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, en sessió plenària el 14 de juny, en presència dels directors dels cinc films. A més de ser promogut pel Parlament Europeu, el llargmetratge vencedor serà adaptat per a persones amb problemes visuals i auditius.
Des del 2007, el Parlament Europeu atorga anualment el Premi LUX de Cinema a pel·lícules que, a través de les seves històries, contribueixen al debat públic europeu, tractant assumptes com la solidaritat, la crisi econòmica, la immigració, la justícia, les llibertats públiques o els drets fonamentals. La iniciativa és també una manera de donar visibilitat al cinema europeu, ja que la majoria de les pel·lícules europees només es projecten al país en què han estat produïdes i no solen distribuir-se més enllà de les seves fronteres. Aquest fet resulta encara més sorprenent si es té en compte que, encara que més del 60% de les pel·lícules que s’estrenen a la UE són europees, aquestes apleguen únicament un terç del total d’espectadors.
Les pel·lícules que han guanyat fins ara el Premi LUX són: Auf der anderen Seite, de Fatih Akin (2007); Le Silence de Lorna, de Pierre de Jean i Luc Dardenne (2008); Welcome, de Philippe Lioret (2009); Die Fremde, de Feo Aladag (2010); Les neiges du Kilimandjaro, de Robert Guédiguian (2011); Io sono Li, d’Andrea Segre (2012), The Broken Circle Breakdown, de Felix van Groeningen (2013); Ida, de Pawel Pawlikowski (2014); Mustang, de Deniz Gamze Ergüven (2015); Toni Erdmann, de Maren Ade (2016); Sámi Blood, d’Amanda Kernell (2017); Woman at War, de Benedikt Erlingsson (2018); God Exists, Her Name Is Petrunija, de Teona Strugar Mitevska (2019); Collective, d’Alexander Nanau (2021); i Quo Vadis, Aida?, de Jasmila Žbanić (2022).
El Premi del Públic LUX està organitzat conjuntament pel Parlament Europeu i l’Acadèmia Europea del Cinema, en col·laboració amb la Comissió Europea i la xarxa Europa Cinemas. En el marc del Premi LUX es promou la distribució de les candidates perquè arribin més enllà de les seves fronteres nacionals. Les cinc pel·lícules se subtitulen en les 24 llengües oficials de la Unió Europea.
Amb la col·laboració de: