Datasheet
“L’escenari central del títol, un castell amb potes que creua alegrement les muntanyes com un gegant d’acer, és un prodigi de creació visual. I, en justa correspondència amb la seva porta, que segons el color de l’artefacte que l’obre dona accés a un espai diferent, cada escena de la pel·lícula és una porta que ens condueix d’un paradís a un altre, saturant d’encís la nostra mirada.
El traç dels personatges, de l’adolescent/anciana als secundaris (formidable espantaocells), i la riquesa dels contorns, els fons i el detall mínim (aquells trens que creuen el pont, aquells carrerons empedrats tan dickensians…), tot animació artesanal, a mà, donen fe de nou de la categoria suprema de Miyazaki, un primer espasa del cinema modern” (Jordi Batlle Caminal).