Datasheet
En aquesta obra mestra, Ophüls adapta tres contes de Guy de Maupassant en què hi ha subjacent la nostàlgia del plaer, a la manera d’una magdalena proustiana.
"Le plaisir (quin títol més admirable!) és la més ophulsiana de les pel·lícules d'Ophüls. És una altra vegada Liebelei i ja Lola Montes. És el romanticisme alemany en una porcellana de Limoges. I és també l'impressionisme francès en un mirall de Viena.
És un cineasta que juga amb la dificultat i que guanya amb cada tirada del dau, abolint l'atzar de Mallarmé. Per exemple, l'escena en què Daniel Gélin diu a Simone Simon: «M'encanta veure't caminar, veure't seure i veure't menjar sardines; cadascun dels teus moviments és meravellós». I ocorre, en efecte, que els moviments de Simone Simon són extraordinaris. Això és el cinema! Fer encantadora una dona i fer-li dir a la seva parella: «Vostè és encantadora». Què hi ha de més simple!" (Jean-Luc Godard).