The Water Melon Woman

La recerca d’actrius negres al cinema dels anys 1930 és el desencadenant d’aquesta pel·lícula, en què la cineasta s’interpreta a ella mateixa a través d’una història desimbolta que planteja molt seriosament qüestions de representació vinculades a la raça, el sexe i el gènere.

Cheryl és una caixera de videoclub negra i lesbiana que vol ser directora de documentals. Ella i la seva millor amiga Tamara guanyen una mica de diners gravant graduacions, bar mitzvahs i altres esdeveniments, però Cheryl té ambicions majors. També està obsessionada amb les velles pel·lícules de Hollywood, sobretot amb les quals s'exhibien als cinemes negres dels EUA en els anys 30 i 40. A través d'aquestes pel·lícules, descobreix que el cinema negre és un mitjà de comunicació. En veure aquestes pel·lícules, descobreix a una jove i atractiva actriu, coneguda com la Dona Síndria, que apareix una vegada i una altra com la "mamà negra" en els espectacles de Hollywood de l'època. Cheryl busca informació i acaba descobrint el veritable nom de la Dona Síndria: Fae Richards. La sort va voler que Fae també fos lesbiana. 

Stuart, Andrea. "The Watermelon Woman". A: Sight and Sound. Vol. 7, núm. 10 (Octubre 1997), p. 63-64. 

[...] Una anàlisi dels moviments reflexius de la pel·lícula pot llançar llum sobre la manera en què unes certes pràctiques cinematogràfiques feministes, encara que molt influents, queden excloses dels debats teòrics sobre les maneres del discurs cinematogràfic i es mantenen, en canvi, en un àmbit circumscrit en el qual el cinema de dones pot parlar de dones però no de cinema. Més concretament, The Watermelon Woman presenta i representa les negociacions, mediacions i tensions triangulades entre la història del cinema dominant, els estudis i la producció de cinema feminista blanc i la història i la producció de cinema negre als Estats Units. 
 
The Watermelon Woman és gairebé tan inusual per l'adopció d'una postura reflexiva sobre el seu tema com per la seva mera existència. El treball reflexiu s'ha citat sovint com una manera de resistència a les pràctiques dominants del cinema -exposant la ficció de la representació cinematogràfica de la realitat sense fissures- no obstant això, els directors de pel·lícules reflexives semblen ser predominantment aquells que encarnen les mateixes estructures de poder que defineixen la representació dominant: en poques paraules, la immensa majoria de les pel·lícules reflexives han estat realitzades per homes blancs heterosexuals. Si les narratives i estructures metacinemàtiques estan preparades per a qüestionar i fins i tot derrocar els discursos cinematogràfics que suposadament produeixen nocions coherents i estables d'identitat (és a dir, per a fer visibles les maquinacions ideològiques del cinema de Hollywood), llavors per què no han emprat amb més freqüència aquest dispositiu aquells per als qui el que està en joc és més evident? Si donem per descomptat, de moment, que el cinema comercial tendeix a produir representacions racistes, sexistes i homòfobes -de fet, depèn d'aquests elements per al seu bon funcionament-, per què la postura reflexiva no és ocupada més sistemàticament pels considerats marginals en aquest sistema: les dones, les persones de color i els queer? 

[...] 

Zimmer, Catherine. “Histories of The Watermelon Woman: reflexivity between Race and gender”. A: “Camera Obscura” Vol. 23, núm. 2 (2008), p. 42-67. 

Copeland, Huey. "Photography, the archive, and the question of feminist form: a conversation with Zoe Leonard". A: Camera Obscura. Vol. 28, núm. 83 (2013), p. 176-189. 

Cvetkovich, Ann. "In the archives of lesbian feelings: documentary and popular culture". A: Camera obscura. Vol. 17, núm. 49 (2002), p. 107-147. 

Juhasz, Alexandra. Cheryl Dunye. A: Women of vision: histories in feminist film and video. Minneapolis; London: University of Minnesota Press, cop. 2001. 

Perrot, Hugues. "The watermelon woman, Cheryl Dunye". A: Cahiers du cinéma. Núm. 738 (Novembre 2017), p.30. 

Stuart, Andrea. "The Watermelon Woman". A: Sight and Sound. Vol. 7, núm. 10 (Octubre 1997), p. 63-64.  

Zimmer, Catherine. “Histories of The Watermelon Woman: reflexivity between Race and gender”. A: Camera Obscura. Vol. 23, núm. 2 (2008), p. 42-67. 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema