Programme
"No es tracta únicament de no representar, cal no comunicar” deia Carmelo Bene (1937-2002). Aquest desafiament es va reflectir en cinc films, realitzats pel diable del teatre italià entre els anys 1968 i 1973.
Bene va voler pensar el cinema en competició amb la realitat i la seva representació realista amb la mateixa convicció amb la qual en el teatre havia fet de l'espectacle l'antagonista de l'actor a l'escena. Per això, va jugar amb les promeses de sentit i mimesi del relat clàssic alhora que va impugnar totes les seves regles. Fins i tot la mateixa idea de vida que sustenta la relació realista, convençut que si el cinema es pot negar a representar la vida és perquè pot ser ell mateix una altra vida.
Una ocasió única de conèixer el treball d'un autor controvertit que, davant de les demandes del mercat, va voler recordar que l'art no es pot limitar a ser inútil sinó que ha de ser impossible perquè la impossibilitat és l'única experiència pròpiament artística.
En les seves pel·lícules, que acabaran sent, en paraules del mateix Bene, un parèntesi heroic del seu treball, l'actor va aconseguir portar al cinema la força no representativa del seu teatre i posar la imatge cinematogràfica en diàleg amb totes les experimentacions estètiques que permet l'art.
La retrospectiva s’organitza en correspondència amb el cicle que li dedica la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona.
Annalisa Mirizio, professora de la Universitat de Barcelona
Amb la col·laboració de: