The Night of The Living Dead

Romero terroritza les pantalles amb una apocalipsi zombi com mai abans s’havia presentat, tot establint les bases per a un arquetip que arrelaria amb força en la cultura popular a partir dels anys seixanta. Anàlisis posteriors hi han llegit una clara ressonància dels canvis socials i culturals de la llarga dècada del 1968.

“Separats per diverses dècades, Night of the Living Dead [1968] i Diary of the Dead [2007] de George A. Romero preveuen la fi del món quan els morts comencen a tornar a la vida i a menjar-se les seves víctimes. Ambdues pel·lícules s'obren amb el que sembla una introducció aleatòria seguida d'una escena en què una dona fuig aterroritzada d'una d'aquestes criatures que la persegueix. [...] A més, ambdues pel·lícules se centren en els mateixos temes. Totes dues expressen escepticisme sobre l'autoritat governamental. No obstant això, Night of the Living Dead contraresta les seves crítiques documentant els seus esdeveniments de ficció i, per tant, inferint possibilitats més enllà d'aquestes definicions culturals. L'obertura pausada de Romero articula aquesta perspectiva reflexiva en la mesura que documenta i expressa un coneixement sobre l'artificialitat del gènere de les pel·lícules de terror. Sota els seus crèdits, la pel·lícula s'obre amb una llarga i estàtica fotografia d'una carretera rural en la qual un cotxe es descobreix lentament a la distància. El diàleg entre la Barbra i el seu germà Johnny és mundà. Barbra observa que el canvi d'hora hauria de coincidir amb l'inici de l'estiu donat la llum que hi ha fins i tot a les 20:00, i el seu germà Johnny es queixa de les tedioses sis hores en cotxe que necessiten per col·locar una corona de flors a la tomba del seu pare. Aquesta conversa i les bromes mundanes entre germà i germana ens recorden a Psycho [1960] d'Alfred Hitchcock. Igual que Psycho, la pel·lícula de Romero és una pel·lícula de terror sorgida de la mesquinesa i l'avorriment. Gent de classe mitjana i normal en entorns mundans parlen sobre tòpics davant dels horribles esdeveniments que els envolten. [...] Igual que Marion Crane i el Bates Motel, Barbra ensopega per accident amb la masia, que es converteix en l'escenari de gairebé tota la pel·lícula. Igual que el Bates Motel i la casa gòtica de Norman Bates, la masia de Night of the Living Dead, inclosa la seva bodega, és tant un personatge com els mateixos personatges. 

[...] 

A més, Night of the Living Dead parla al seu públic a través de la representació de Romero d'esdeveniments horribles en un gènere que emmarca aquests esdeveniments. [...] Els forts contrastos de la il·luminació que creen ombres estranyes a la masia, la música esgarrifosa i els angles de càmera descentrats ajuden a emmarcar i fer-nos conscients que estem veient una pel·lícula de terror. [...] La pel·lícula parla activament amb el públic a través de la pel·lícula que es desenvolupa abans. Així, sota els crèdits de tancament, com l'apocalíptica "La Jetée [1962]" de Chris Marker, Romero ens compromet amb una sèrie de plans fixos que col·lectivament semblen en moviment. Acompanyen aquestes fotografies sons desconnectats -una multitud d'homes parlant, un avió, un home cridant a un altre- i connectats per una música contínua i estranya que evoca una pel·lícula de terror. [...] Aquesta és una pel·lícula de terror que ens documenta i ofereix una visió catàrtica del món de Romero. Romero, el crític social, exposa les limitacions culturals que derroten els seus personatges de ficció; no obstant això, la seva crítica redimeix aquests personatges a través dels plaers que ens mostra a la seva pel·lícula de terror. Ens permet a nosaltres, al seu públic, veure, escoltar i sentir allò que ens envolta, inclòs allò que la nostra cultura ens nega.” 

Alpert R. “George romero's night of the living dead and diary of the dead: Recording history”. A: Cineaction. 2015. Vol. 95, p. 16-25. 

• Alpert Robert. “George Romero's Night of the living dead and Diary of the dead: Recording history”. A: Cineaction. 2015. Vol. 95, p. 16-25. 

• González Achi, Mariano. La Revolución de los zombis : el cine de George A. Romero. Buenos Aires (Argentina): Cuarto Menguante Ediciones, 2021. 

• Gagne, Paul R. The Zombies that ate Pittsburgh: the films of George A. Romero. Nova York: Dodd, Mead & Company, 1987. 

• Kane, Joe. Night of the living dead: behind the scenes of the most terrifying zombie movie ever. Londres: Aurum Press, 2010 

• Oliver Marroig, Josep. Nosotros somos ellos : análisis y evolución del género de zombis en George A. Romero. Palma (Illes Balears): Edicions UIB, 2017. 

• Pérez Ochando, Luis. George A. Romero: cuando no quede sitio en el infierno. Madrid: Akal, 2013.  

• Williams, Tony. The Cinema of George A. Romero: knight of the living dead. Londres: Wallflower, 2003.   

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema