Programme
Davant el conservadorisme de l’Imperi Britànic, una sèrie de joves s’hi van rebel·lar a través del teatre i el cinema. Lindsay Anderson en va ser un dels principals responsables i, a la llarga, el més coherent. El 1956, al National Film Theatre de Londres es presenta tres curtmetratges produïts fora del sistema (O Dreamland, d’Anderson; Momma Don’t Allow, de Reisz i Richardson, i Together, de Mazzetti) i aquesta sessió dona el tret de sortida al que ell mateix va batejar com a Free Cinema: una aposta pel realisme social preocupat per les formes que trencaria amb el cinema conformista.
Primer com a escriptor i teòric cinematogràfic destacat i després com a director de documentals i llargmetratges, Anderson va contribuir a la introducció d’una nova generació d’actors, a la normalització dels rodatges en exteriors i al desenvolupament dels recursos narratius i les temàtiques polèmiques característics de la modernitat.
L’autor de This Sporting Life va ser definit per Karel Reisz com “el guru inconformista i la consciència de tota una generació teatral anglesa, encantador i ferotge alhora, i un polemista amb un cercle ampli d’amics i d’enemics”.