L’Alternativa reivindica les directores de fotografia amb el cicle ‘Elles filmen’

L’Alternativa, el Festival de Cinema Independent de Barcelona, va presentar a la Filmoteca en l’edició de 2018 el cicle Elles tallen, dedicat a dones muntadores. Enguany continua en aquesta línia posant el focus en les directores de fotografia, una especialitat amb un aclaparador domini dels homes.

El món del cinema, com a art i com a indústria, està molt masculinitzat, i els perfils artístics i professionals femenins han de lluitar per obrir-se pas. Aquest cicle de L’Alternativa vol reivindicar la mirada de les dones que, des de la direcció de fotografia, defineixen una visió del món que se’ns transmet a través de les pantalles. En un univers encara dominat per la política dels autors, on el director és l’estrella, la direcció de fotografia, o cinematografia, és una peça essencial en la concepció del film, ja que defineix com arriba la creació als nostres ulls, com seran les sensacions estètiques i visuals i quines relacions i jerarquies s’estableixen no només entre els personatges, sinó amb el públic.

Elles filmen visibilitza el talent femení, tant internacional com nacional, d’una posició de cap d’equip a mig camí entre la creació i la tècnica. El cicle consisteix en la projecció de tres llargmetratges internacionals, amb fotografia firmada per Claire Mathon, Agnès Godard i Hélène Louvart, i tres curtmetratges de les directores de fotografia nacionals Lara Vilanova, Daniela Cajías i Neus Ollé. Les tres darreres participaran en la taula rodona “Maneres de mirar”, que complementa la secció, moderada per Mireia Iniesta, crítica de cinema i professora de cinema i gènere.

Els tres curtmetratges que es projectaran en la sessió són Mulher como Árvore (2017), amb fotografia de Daniela Cajías, primera i única dona guardonada amb el Goya a la millor fotografia per Las niñas (Pilar Palomero, 2020) i responsable de les imatges d’Alcarràs (Carla Simón, 2022); La inútil (Belén Funes, 2017), fotografiada per Neus Ollé, guanyadora de dos premis Gaudí per El cant del ocells (Albert Serra, 2008) i La hija de un ladrón (Belén Funes, 2019), i Cuerdas (Estibaliz Urresola Solaguren, 2022), curt seleccionat a la Semaine de la Critique de Cannes i un dels darrers treballs de Lara Vilanova, autora de la premiada fotografia de Trinta lumes (Diana Toucedo, 2018).

Els llargmetratges inclosos al cicle són Corpo celeste (Alice Rohrwacher, 2011), amb fotografia d’Hélène Louvart, que ha treballat amb cineastes com Wim Wenders, Agnès Varda, Marc Recha, Claire Denis, Virginie Despentes o Jaime Rosales i ha rebut dues nominacions als Premis Gaudí; Une fleur à la bouche (Éric Baudelaire, 2022), amb direcció de fotografia de Claire Mathon, que ha col·laborat en una setantena de films com L’Inconnu du lac (Alain Guiraudie, 2013) o Portrait de la jeune fille en feu (Céline Sciamma, 2019), i Nenétte et Boni (Claire Denis, 1996) amb imatges a càrrec d’Agnès Godard, operadora amb Wim Wenders i sobretot amb Claire Denis, amb qui va rebre un Cèsar a la millor fotografia per Beau Travail (1999).