Musidora: la mirada que fascina

Tot i ser un dels rostres més emblemàtics del cinema mut francès, icona vamp per excel·lència, l’obra de Musidora ha estat ignorada per la historiografia i desconeguda fins fa ben poc.

“És vital ser fotogènic de cap a peus. Després d’això se’t permet mostrar una mica de talent”. Musidora, que va escriure aquestes paraules, és recordada com una de les veritables icones del cinema mut en la seva encarnació com a Orma Vep a la sèrie de 1915 de Louis Feuillade Les Vampires. Tanmateix, el seu talent tenia més que els seus trets fotogènics, la seva cara blanca i els ulls amb muntura de kohl i aquella famosa figura furtiva amb mitja negra.  

Tal com es va revelar en una retrospectiva al recent festival Il CinemaRitrovato de Bolonya, tota la trajectòria de Musidora va ser fascinantment diversa, feminista, ambiciosa i enginyosa autoreflexiva. Va néixer a Jeanne Roques a París, el febrer de 1889, i en el moment de la seva mort, al 68 anys, el desembre de 1957, Musidora havia treballat com a actriu teatral, cantant, estrella de cinema, novel·lista, periodista, productora i directora, entre d’altres feines. 

[...] 

Musidora va ser una estrella autodidacta i feta a si mateixa, que va debutar a l’escenari i va escriure la seva primera novel·la d’adolescent, i va triar el seu pseudònim que significa ‘regal de les muses’, de les pàgines de la novel·la Fortunio de Théophile Gautier, de 1838: “Vaig agafar prestat el nom de la seva heroïna, Musidora”, va escriure més tard. “Vaig començar a viure el somni. Vaig tenir fe. Un escenari, un teló que s’aixeca, protagonisme, maquillatge, decorats, fer creure com a credo. Vaig optar per entrar al servei i vaig aprendre el meu ofici com els artesans aprenen el seu”. El teló de Musidora es va aixecar en alguns escenaris del Music Hall més populars de París, com ara el Folies Bergère (on va ser vista per Feuillade), Concert Mayol i La Cigale. La seva elecció de carrera també va estar inspirada en part per la novel·lista Colette, les quals es van fer amigues i van treballar juntes durant anys.  

[...] 

Les seves primeres pel·lícules van ser adaptacions de Colette, però al 1921, Musidora es va aventurar a produir al Pais Basc Pour Don Carlos, una ambiciosa peça d’època ambientada durant les guerrilles carlines de mitjans de segle XIX, estrenada originalment en un tall de tres hores. Musidora es va traslladar a Espanya, i fins el 1926 va treballar exclusivament a Soleil et ombre (‘Sol i ombra’, 1922). En aquest film, Musidora interpreta tant una granjera espanyola com una estrangera exòtica, que competeix per l’amor d’un torejador interpretat per Cañero. La tràgica història de la pel·lícula es transmet a través de composicions crues de llum i ombra, primers plans de retrats de Musidora i iconografia espanyola, senzilla però evocadora: mantons i places de toros. La mateixa Musidora és convincent, sobretot en un primer pla de la seva cara problemàtica que s’engrandeix lentament.  

Hutchinson, Pamela, “The Tenth Muse”. Sight and Sound; Londres, Vol. 29, Iss. 9, (Setembre 2019) 
 

Gabriel, Nicole. ”Pionnières de cinema muet” Jeune Cinéma; Montreuil Iss. 391,  (Dec 2018): 66-71. 

Gubern Garriga-Nogués, Román. “Directoras pioneras del cine español: Helena Cortesina, Musidora, Rosario Pi y Ana Mariscal” a Zurian, Francisco A. (coord), Construyendo una mirada propia: mujeres directoras en el cine español. Madrid: Editorial Síntesis, 2015, p. 19-28. 

Hutchinson, Pamela, “The Tenth Muse”. Sight and Sound; Londres, Vol. 29, Iss. 9, (Setembre 2019): p. 14-15. 

Logette, Lucien. ”Musidora – Pierre Louÿs, une amitié amoreuse” Jeune Cinéma; Montreuil Iss. 404/405,  (Hivern 2020): 76-78.