Premsa
15/09/2022
Kira Muràtova / Dia del Patrimoni Audiovisual / Cinema Alemany actual / Per amor a les Arts / Aula de Cinema / Festival de Cinema Jueu de Barcelona / Choreoscope...
El 27 d’octubre és la jornada per mostrar, més que mai, la funció de la Filmoteca: conservar i preservar per a difondre. Ho celebrem amb l’estrena de dues restauracions excepcionals recents del Centre de Conservació i Restauració: la del film d’animació Érase una vez… (1950), després del seu pas per Sant Sebastià i d’un llarg i meticulós procés de vuit anys per retornar-li el color i la banda sonora originals, i la de l’única còpia existent de La montagne infidèle (1923) de Jean Epstein, l’última peça de l’obra del cineasta que faltava per recuperar i que documenta una violenta erupció volcànica a la vessant nord de l'Etna. Un esdeveniment que arribarà a la Sala Chomón després de presentar-se al prestigiós festival de cinema silent de Pordenone, a Itàlia.
Uns dies abans, el 24 i 25 d’octubre, la Filmoteca acollirà les segones jornades de Projectem el Passat / Proyectamos el pasado, punt de trobada d’historiadors, arxivers, conservadors i aficionats per promoure la recerca i l’intercanvi, en aquest cas centrat en el cinema espanyol rodat entre el 1911 i el 1914 que s’ha pogut localitzar. Una mostra de nou d’aquestes peces es presentaran en una sessió oberta al públic.
Capdavantera de l’avantguarda del cinema soviètic, els seus primers treballs, presents a la retrospectiva, es caracteritzen per una força emancipadora, expansiva i propera a l’anarquisme. Ja en època postsoviètica, l’obra de Muràtova abraça obertament l’absurd i retrata les seves diverses manifestacions creant un estil propi, marcat també per la presència emblemàtica de la seva musa, l’actriu, guionista i directora Renata Litvínova, de la qual el cicle inclou la seva darrera pel·lícula, Severni veter.
Torna el cicle que proposa un diàleg enriquidor entre el cinema i les altres disciplines artístiques: la pintura, el teatre, la dansa, l’arquitectura, la música, el disseny, la literatura i l’òpera. I aquest curs incorpora un nou company de viatge, el MACBA Museu d’Art Contemporani de Barcelona, que s’afegeix a la dotzena d’equipaments i institucions culturals capdavanteres del país còmplices de la iniciativa. La inauguració, dimarts 4 d’octubre, serà una sessió dedicada a Joan Miró amb peces realitzades per Francesc Català-Roca, en el marc del centenari del naixement del fotògraf.
El cicle compleix 25 anys proposant una història de l’art que van inventar els Lumière en fa més de cent. I ho fa atent als canvis tecnològics i sociològics que es van produint però sense renunciar a mostrar les pel·lícules en la forma original en què es veien, i amb un discurs obert a les diverses alternatives culturals, de gènere o de patrons estètics que han superat els cànons i les perspectives hegemòniques. La programació, cada dimecres a les 17.00 h, s’adreça especialment a la comunitat d’universitats i escoles de cinema però també és oberta al públic general, i s’inaugura el 5 d’octubre amb tota una declaració de principis: la conferència de Santos Zunzunegui De què parlem quan avui parlem d’Història del Cinema?
Una selecció de deu títols del millor de la collita recent de la producció cinematogràfica d’Alemanya, amb atenció especial al cinema d’autor i independent, original i innovador. L’inaugura, amb la presència del seu director Andreas Kleinert, una de les pel·lícules més premiades darrerament, Lieber Thomas, un homenatge poètic i sensual a Thomas Brasch, un dels majors talents literaris de l’Alemanya de la segona meitat del segle XX, i un retrat de la bohèmia rebel en l’entorn de l’antiga RDA.
Un altre clàssic de cada tardor. Les pel·lícules programades enguany giren entorn de la transmissió de la memòria històrica i, defugint actituds condescendents, aposten per la viabilitat d’una convivència intercultural. L’impacte de l’Holocaust i la permeabilitat de la confluència de les identitats jueva i musulmana al nord d’Àfrica són presents en alguns dels títols del cicle. I amb un marcat accent femení, amb el 60% de l’autoria en mans de directores.
Una nova edició del programa que dissenyen cada any persones i entitats directament lligades al moviment cineclubista. Inclou entre d’altres la guanyadora del Premi Quijote a L’Alternativa del 2021, Retour à Reims (Fragments) de Jean-Gabriel Périot, o el que ha estat distingit com a Film català de l’any, Sis dies corrents de Neus Ballús.
El Festival Internacional de Cinema de Dansa de Barcelona celebra el seu desè aniversari. Ho fa amb diverses mostres de la fusió del moviment del cos amb el moviment cinematogràfic que ha presidit el seu ADN, com una sorprenent i avantguardista versió del ballet clàssic Coppelia que presentarà un dels seus directors, Jeff Tudor, i el seu protagonista, Vito Mazzeo.
La programació familiar dels caps de setmana enceta un nou cicle trimestral, el de tardor. Grans misteris: Quina por! portarà històries de bruixes i La família Addams, que es combinaran amb propostes de la Mostra Internacional de Films de Dones.
En el marc de la celebració del 10 anys de la Filmoteca al Raval, sessió amb un recull d’uns cinquanta films breus d’una de les primeres companyies cinematogràfiques, l’estatunidenca Mutoscope & Biograph Company, recuperats ara per l’Eye Filmmuseum d’Amsterdam, i un altre Moment inoblidable: la primera projecció en 3D a la Sala Chomón, Adieu au langage de Jean-Luc Godard, que serà alhora un homenatge per al seva recent desaparició.
Com a preàmbul del Festival Panoràmic de Granollers, que explora les diferents possibilitats del cinema expandit especialment amb la relació entre el cinema i la fotografia, una vetllada molt singular: David Carabén & Co. Una nit al cinema. El líder de Mishima presenta un recull de cançons i records sobre la influència del cinema en la seva obra.
Preestrena de La promesa de Hasan, l’últim film de Semih Kaplanoglu, autor de la premiada trilogia de Yusuf (Huevo, Leche, Miel). El director turc presentarà personalment una pel·lícula que arriba amb l’aval de Paco Poch, recent Carta blanca a la Filmoteca, com a distribuïdor.
Lucrecia Martel i la cantant Julieta Laso presenten una sessió de curtmetratges signats per la cineasta argentina en el marc de Ciutat Oberta. Biennal de Pensament, que organitza el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona per reflexionar sobre el paper de les ciutats en els grans reptes de la societat contemporània.
Una sessió doble amb dos documentals sobre el paper de les dones en el sector vitivinícola serà l’avantsala del Most Festival Internacional de Cinema del Vi, que enguany celebra la seva 11a edició del 3 al 13 de novembre.
L’exposició Jaime Camino. No tan de pressa! encara a l’octubre la recta final, i presenta com a activitat complementària el taller de collage que impartirà l’artista plàstica Isis Navarro, Llums i ombres: el collage i el cinema com a autorepresentació. L’estètica i les imatges dels cartells dels films de Camino que va idear el reconegut dissenyador América Sánchez seran la guia per a aquesta proposta creativa.