Dossier Film (INCLUDED AT Aula de cinema 2021/2022)

Una faula italiana

Le Meraviglie

Introducció

Le Meraviglie:

Hereva de la tradició cinematogràfica italiana, Alice Rohrwacher firma un al·legat contra l’oblit del país rural, on Gelsomina viu el seu particular coming-of-age entre l’ardu dia a dia d’una família d’apicultors i la fantasia d’un show de televisió que li promet evasió.

Fitxa tècnica

Direcció

Alice Rohrwacher

Guió

Alice Rohrwacher

Música

Piero Crucitti 

Fotografia

Hélène Louvart

Interpretació

Maria Alexandra Lungu, Sam Louwyck, Alba Rohrwacher, Sabine Timoteo, Agnese Graziani, Luis Huilca, Eva Lea Pace Morrow, Maris Stella Morrow, Monica Bellucci, Carlo Tarmati, Margarete Tiesel, André Hennicke, Alessandro Genovessi 

Producció

Karl Baumgartner, Carlo Cresto-Dina, Gabriella de Gara, Paolo del Brocco, Giorgio Gasparini, Tiziana Soudani, Michael Weber

Any

2003

La crítica diu

“Gelsomina. Amb aquest nom imaginari va batejar Federico Fellini al seu personatge femení a La Strada. Una dona amb un cor pur i una vida miserable que mantenia la capacitat de sorpresa davant les poques coses especials que succeïen davant dels seus ulls, alhora que era incapaç de dissimular la insondable tristesa que s’amagava a la seva mirada. No és casual que Alice Rohrwacher hagi triat el mateix nom per al personatge principal de la seva segona pel·lícula, El país de les meravelles. La nova Gelsomina és una adolescent que, per alguna raó, ha heretat aquella mirada inquisitiva i llastrada per la malenconia, potser perquè ha hagut de madurar massa aviat i fer-se càrrec de labors, dins del seu nucli familiar, que sobrepassen a la seva encara curta edat. Ella és la més gran de quatre germanes, viu a una granja a la Toscana i recol·lecta mel. És una gran apicultora. I s’esforça dia a dia a fer content al seu pare, pel que sent tanta admiració com respecte, fruit d’una estricta educació d’origen germànic en la que únicament sembla existir lloc per al treball diari i les disciplines més dures.  

Gelsomina no reconeix una altra cosa que el camp i el pes de les seves obligacions diàries. Però un dia els seus ulls de nena trista s'abocaran a una dimensió desconeguda que l’obriran pas al món de la màgia i la fantasia. Com en un conte. 

La directora Alice Rohrwacher ens introdueix a l’univers de la nena des d’aquesta doble vessant, la de l’esforç més cru de la seva labor ordinària i la del seu costat més fràgil i sensible, el d’una adolescent que necessita alliberar-se de les obligacions, i simplement somia amb deixar-se emportar per la seva imaginació i rebel·lar-se en secret contra el poder patern.  

Per això, Rohrwacher manté la càmera quasi sempre enganxada al rostre del seu complex i polièdric personatge, com si fos un espectador extern que sent curiositat per escodrinyar més enllà dels fets perceptibles que succeeixen al seu voltant. Una càmera profundament sensitiva gràcies a la que podem percebre els milions d’estímuls que l’envolten, com si fossin el zumzeig de les abelles, com una entitat orgànica capaç d’aglutinar  a través de moviments intangibles i invisibles el meravellós canvi que suposa créixer, entrar dins l’edat adulta i assumir les pors i les inseguretats incrustades durant l’etapa infantil. Tota una aventura, en realitat. Un viatge ple de descobriments íntims, de petites peripècies iniciàtiques que transcorren quasi sense paraules, a través d’inapreciables raigs, entre llums i ombres. Entre la llibertat de l’entorn rural i la dictadura de l’element patriarcal. 

Rohrwacher, a l’igual que Gelsomina, es mostra amb la seva càmera tan evocadora com rígida. Té una extraordinària intuïció a l’hora de filmar els detalls i sap combinar els elements costumistes amb els poètics, al mateix temps que és capaç de crear un món propi més enllà de l’espai i del temps, un territori allunyat de tot i un personatge, el de Gelsomina, d’una sensibilitat arrebatadora que concentra molts dels misteris de la feminitat en el seu estat més latent.”  

Martínez, Beatriz. “El país de las maravillas, de Alice Rohrwacher”. A Caimán Cuadernos de Cine. Número 36, (març, 2015): pp. 34-35. 

Bibliografia

Angeli, Silvia. “From the margins: Alice Rohrwacher’s liminal adolescents”. A Journal of Italian Cinema & Media Studies. Vol. VIII, Iss. 3, (2020): pp. 339-356. 

Concannon, Philip. “A matter of life and debt”. A Sight and Sound. Vol. XXIX, Iss. 5, (maig, 2019): pp. 30-33. 

Garcia, Maria. “An evanescent girlhood: an interview with Alice Rohrwacher”. A Cineaste. Vol. XL, Iss. 4, (tardor, 2015): pp. 26-29. 

Iannone, Pasquale. “Land of milk and honey”. A Sight and Sound. Vol. 25, Iss. 8, (agost, 2015): p. 12. 

Lucca, Violet. “The Wonders”. A Sight and Sound. Vol. 25, Iss. 8, (agost, 2015): pp. 64-65. 

Martínez, Beatriz. “El país de las maravillas, de Alice Rohrwacher”. A Caimán Cuadernos de Cine. Número 36, (març, 2015): pp. 34-35. 

McGlazer, Ramsey. “In the place of abandonment: Rohrwacher, Martel and “miracles””. A Journal of Italian Cinema & Media Studies. Vol. V, Iss. 3, (2017): pp. 305-320. 

Puliti, Ilaria. “Spaces claimed: female adolescence in the cinema of Alice Rohrwacher”. A Cineforum. Vol. 59, Iss. 10, (desembre, 2019): pp. 68-78. 

Ratner, Megan. “Heaven down here: interview with Alice Rohrwacher”. A Film Quarterly. Vol. LXV, Iss. 2, (hivern, 2011): pp. 43-47. 

Tobin, Yann. “Le meraviglie/Les Merveilles”. A Positif. Iss. 641/642, (juliol/agost, 2014): p. 83. 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema