La Filmoteca de Catalunya acull, els tres primers dijous de maig, la projecció de de les tres pel·lícules nominades: ‘Quo Vadis, Aida?’, ‘Great Freedom (Grosse Freiheit)’ i ‘Flee’. El cicle s’obre dijous 5 de maig a les 20.00 amb la presència de la cineasta bosniana Jasmila Žbanić, directora de ‘Quo Vadis, Aida?’. La votació al 50% del públic i dels eurodiputats decidirà la guanyadora, que es donarà a conèixer al Parlament Europeu el proper 8 de juny.
Els tres films finalistes de 2022 al Premi LUX del Parlament Europeu ens traslladen a la pell d’una intèrpret de Nacions Unides a Srebrenica quan l’exèrcit serbi ocupa la ciutat bosniana l’any 1995 (Quo Vadis, Aida?, de Jasmila Žbanić); a la vida d’un home homosexual durant l’Alemanya de postguerra (Great Freedom (Grosse Freiheit), de Sebastian Meise); i al viatge d’un jove refugiat afganès a través d’un documental d’animació (Flee, de Jonas Poher Rasmussen).
Quo Vadis, Aida? ha guanyat el premi a la millor pel·lícula a festivals d’El Gouna, Les Arcs, Antalya o Arras, a més de rebre nominacions als BAFTA i als Premis Gaudí, i ha estat guardonada amb els Premis del Cinema Europeu al millor film, direcció i actriu i el Premi Sant Jordi de Cinematografía a la millor pel·lícula internacional. Great Freedom (Grosse Freiheit) ha estat guardonada amb el Premi del Jurat del Festival de Cannes i ha participat als festivals de Göteborg i Palm Springs. Flee ha estat nominada a tres categories als Oscar: millor pel·lícula internacional, millor documental i millor film d’animació, convertint-se en el primer film que aconsegueix aquesta triple nominació.
El cicle arrenca el dijous 5 de maig a les 20.00 h a la Sala Chomón de la Filmoteca, amb Quo Vadis, Aida?, amb presència de la seva directora, Jasmila Žbanić (Sarajevo, 1974), que presentarà la pel·lícula i debatrà amb el públic després de la seva projecció. Dijous 12 de maig es presentarà Great Freedom (Grosse Freiheit), de Sebastian Meise, i dijous 19 de maig Flee, de Jonas Poher Rasmussen. Les tres sessions són gratuïtes, i les entrades es poden recollir a la taquilla el mateix dia de la projecció.
El públic té la paraula
Des de la darrera edició, el 2021, el premi LUX el tria conjuntament ciutadania europea i els diputats al Parlament Europeu, repartint-se la votació al 50%. Els ciutadans poden valorar, fins al 25 de maig, les tres pel·lícules a la pàgina web del premi, luxaward.eu, amb una puntuació d’entre una i cinc estrelles. La pel·lícula guanyadora serà anunciada per la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, en sessió plenària el 8 de juny, en presència dels directors dels tres films. A més de ser promogut pel Parlament Europeu, el llargmetratge vencedor serà adaptat per a persones amb problemes visuals i auditius. En el marc del Premi LUX es promou la distribució de les finalistes perquè arribin més enllà de les seves fronteres nacionals. Els títols finalistes seran subtitulats en les 24 llengües oficials de la Unió Europea.
El Premi del Públic LUX i està organitzat conjuntament pel Parlament Europeu i l’Acadèmia Europea del Cinema, en col·laboració amb la Comissió Europea i la xarxa Europa Cinemas.
El Parlament Europeu atorga anualment, des de 2007, el Premi LUX de Cinema a pel·lícules que, a través de les seves històries, contribueixen al debat públic europeu, tractant assumptes com la solidaritat, la crisi econòmica, la immigració, la justícia, les llibertats públiques o els drets fonamentals. La iniciativa és també una manera de donar visibilitat al cinema europeu, ja que la majoria de les pel·lícules europees només es projecten al país en què han estat produïdes i no solen distribuir-se més enllà de les seves fronteres. Aquest fet resulta encara més sorprenent si es té en compte que, encara que més del 60% de les pel·lícules que s’estrenen a la Unió Europea són europees, aquestes suposen únicament un terç del total d’espectadors.
Les pel·lícules que han guanyat el Premi LUX fins ara són: Auf der anderen Seite, de Fatih Akin (2007); Le Silence de Lorna, de Pierre de Jean i Luc Dardenne (2008); Welcome, de Philippe Lioret (2009); Die Fremde, de Feo Aladag (2010); Les neiges du Kilimandjaro, de Robert Guédiguian (2011); Io sono Li, d’Andrea Segre (2012), The Broken Circle Breakdown, de Felix van Groeningen (2013); Ida, de Pawel Pawlikowski (2014); Mustang, de Deniz Gamze Ergüven (2015); Toni Erdmann, de Maren Ade (2016); Sámi Blood (2017), d’Amanda Kernell; Woman at War (2018), de Benedikt Erlingsson; God Exists, Her Name Is Petrunija (2019), de Teona Strugar Mitevska; i Collective (2021), d’Alexander Nanau.
Amb la col·laboració de:
