El cicle ‘Alain Resnais: el teatre, la música i el còmic’ repassa la filmografia del cineasta lligada a aquestes disciplines coincidint amb el centenari del seu naixement. L’especialista en l’obra de Resnais François Thomas serà a la Filmoteca per presentar la retrospectiva.
El 3 de juny de 2022 es compliran 100 anys del naixement d’Alain Resnais, referent de la Nouvelle Vague des del seu debut amb Hiroshima mon amour, un film sobre la guerra i la memòria a partir d’un guió de Marguerite Duras. Els primers films de Resnais (Vannes, 1922 – París, 2014) tenien un to greu i jocs narrativament experimentals que els van fer críptics i poc propers per al públic (L’année derniére à Marienbad, Muriel, La guerre est finie, Providence). De mica en mica també va fer aflorar el seu vessant menys sever, amb el teatre, la música i el còmic com a protagonistes.
Després de la gran retrospectiva que la Filmoteca de Catalunya li va dedicar quan va morir el 2014, ara, amb motiu del seu centenari, li consagra aquest cicle enfocat a l’aspecte més aparentment frívol i menys transcendent de la seva filmografia. Resnais, que no era únicament sever, va demostrar des de la Rive Gauche que Duras, Marker o Robbe-Grillet no eren incompatibles amb l’art popular i la interpretació d’actors còmplices com ara Sabine Azéma, André Dussolier o Pierre Arditi. El mateix Resnais que havia acusat el pes d’Hiroshima, l’Holocaust o la Guerra Civil i el franquisme, alliberaria amb el temps la seva faceta més lúdica, però sense renegar d’allò que caracteritza tota la seva obra: el film com una màquina del temps i com un mirall de les aparences i de la representació.
A partir de la dècada dels 80, el teatre i la música són influències imprescindibles en la seva filmografia, des de La vie est un roman, que incorpora parts cantades, el díptic Smoking i No Smoking, basat en obres teatrals d’Alan Ayckbourn, la comèdia en clau de musical On connait la chanson, homenatge a les cançons clàssiques dels anys 40 i 50, o Pas sur la bouche, adaptació d’una opereta dels anys 20.
Per presentar el cicle comptarem amb la presència de François Thomas, professor d’estudis cinematogràfics a la Universitat de la Sorbona Nouvelle-París 3, autor de llibres de referència sobre el cineasta com L’Atelier d’Alain Resnais, convertit també en documental. En la seva vessant de crític, François Thomas ha estat col·laborador de la revista Positif, de la qual es compleixen 70 anys.
Amb la col·laboració de:
