Dimecres 30 de març a les 19.30 h a la Sala Chomón, la Filmoteca de Catalunya projectarà el film ucraïnès ‘Oxigen Starvation’, d’Andrei Doncik, en solidaritat amb el Dovzhenko Center de Kíev. El film va ser realitzat el 1991 poc després de la caiguda del comunisme i és obertament crític amb l’exèrcit rus.
Davant la situació provocada a Ucraïna per la invasió russa, la Filmoteca de Catalunya es solidaritza amb els col·legues del Dovzhenko Center per la situació que viu el seu país i l’amenaça que representa per al patrimoni cinematogràfic que preserven.
Amb aquest objectiu, dimecres 30 de març a les 19.30 h a la Sala Chomón es projectarà el film ucraïnès Oxigen Starvation, realitzat el 1991 poc després de la caiguda del comunisme i obertament crític amb l’exèrcit rus.
La sessió serà gratuïta i l’import de la contractació del film es destinarà integrament a les actuals prioritats del Dovzhenko Center, la cinemateca ucraïnesa.
Dimecres 30 de març 19.30 h
Sala Chomón
Kisneviy golod (Oxygen Starvation)
ANDREI DONCIK. Ucraïna-Canadà. 1992 Interpretació: Taras Denisenko, Oleg Maslennikov, Victor Stepanov, Alexei Gorbunov, Aleksander Mironov.. VOSC. 92’
Videopresentació a càrrec de representants del Dovzhenko Center d’Ucraïna.
Sessió gratuïta
L’import de la contractació del film es destinarà integrament a les actuals prioritats del Dovzhenko Center.
Oxygen Starvation és una de les primeres pel·lícules de la Ucraïna independent, i l’únic llargmetratge complet dirigit per Andrei Doncik, format cinematogràficament a Kíev. El guió va ser escrit, a petició del director, per Yurii Andrukhovych, una superestrella ara i un jove escriptor prometedor aleshores, i es basa en les experiències personals de tots dos en un exèrcit soviètic en deteriorament.
Els soldats de segon any, segons una tradició perversa, abusen dels reclutes novells. Però no tots estan preparats per obeir. El soldat Bilyk és un dels que resisteixen; no només desobeeix, sinó que defensa la seva dignitat personal i nacional.
La producció va durar tres anys a causa de problemes amb la censura del guió i les dificultats econòmiques. El pressupost per acabar la pel·lícula va venir de l’estranger, tot convertint-la en una de les primeres pel·lícules ucraïneses que no van ser produïdes per l’estat. Un grup de producció de la diàspora ucraïnesa del Canadà en va finançar la major part, i el kolkhoz local de pesca de la regió de Kíev va ajudar amb la resta. La primera administració kolkhoz va pagar un milió de rubles amb l’esperança de treure profit de les projeccions, però el 1991, la xarxa de distribució de pel·lícules d’Ucraïna es va enfonsar i Oxygen Starvation no va arribar al públic local. El film, això sí, es va poder veure al festival de Venècia de 1992.
Amb la col·laboració de:
