Marguerite Duras · 1981 · 94'
Una casa gran, buida i freda, a la vora de la mar. Agatha i el seu germà, molt sovint en veu en off, somien la seva vida i el seu amor impossible.
“Sobre Agatha puc dir que tinc un germà que va morir a la guerra per manca de medicaments —tenia vint-i-set anys, crec, vint-i-vuit, va morir en pocs dies—, i per mi va ser quelcom tan abominable que em volia morir. Volia matar-me.
Matar-me perquè el meu germà havia mort, la qual cosa era una mica sorprenent. Més tard hi vaig pensar molt, en això, i segueixo pensant-hi; de sobte em vaig adonar que aquest germà havia estat per mi un amor molt… Molt gran, immens.
No es pot estimar amb amor un nen de sis anys, i tanmateix passa. No sabia que es podia estimar amb amor un germà, i succeeix” (Marguerite Duras).