Richardson i la British New Wave

A Taste of Honey:

Richardson va utilitzar una peça teatral de Shelagh Delaney en la qual s’explica la història d’una noia que s’ha quedat embarassada d’un mariner negre i que, davant la incomprensió d’una mare egoista i possessiva, només té el suport d’un jove homosexual.

Representació sense concessions de la vida de la classe treballadora al Manchester industrial dels anys seixanta, amb un apropament modern i sensible a les qüestions de gènere i raça. Un clàssic del Free Cinema.

“[...] A Taste of Honey és un film potser trist en certs moments i que es desenvolupa dins un ambient popular, un ambient en el que es serveix, es treballa i es pateix, però en el que el somriure i la poesia son compatibles amb el desgreuge i el document. És una cita extremadament simpàtica en la que des de la inversió sexual fins el caràcter bandarra estan tractats amb un habitual sentit de la percepció.

Resultaria a l’època de la seva estrena un veritable insult per les mentalitats i les ètiques estancades i conservadores, però és precisament per ser una hàbil mescla de document i d’invenció, de realitat i de ficció posada a les antípodes del victorianisme, va trobar una resposta suficient dins el públic jove com per imposar un nou mode de mirar a la realitat britànica. És clar que Tony Richardson va comptar amb l’ajuda de dos elements propers a l’ideal, el fotògraf Walter Lassally i l’actriu Rita Tushingham, però això no li treu mèrit al director, sinó tot el contrari.  

Miquel Porter Moix a La alegría que pasa (arxiu de premsa) 

 
La primera part de A taste of Honey (1961), adaptació a càrrec de Tony Richardson de la peça teatral de Shelagh Delaney, es centra en la itinerància permanent que porten a terme la jove Jo (Rita Tushingham) i la seva mare, Helen (Dora Bryan). L’aparent sordidesa d’una vida que va de pensió a pensió, d’escola a escola, és relativa. Jo i Helen sempre s'estan mudant, moltes vegades sense pagar el lloguer. Richardson, però, filma aquestes anades i vingudes tal i com il·lumina els carrers adoquinats i humits de la ciutat, amb llum natural i directa, o com registra el rostre de la debutant Tushingham amb els seus grans ulls: vius, curiosos i sempre sorpresos. [...] És així, a causa de les expressions ingènues de Tushiungham, els seus gestos espontanis –la manera en que fa bombolles de sabó a l’escola- , el gràcil contrapunt que la música de John Addison ofereix en tot moment.  

[...] Richardson apel·la aquí, i en tot moment, a una idea més delicada de la posta en escena, relacionant aquesta amb el naturalisme d’arrel documental que caracteritza a bona part de les seves obres en moviment. [...] El que sí apareixerà és la homosexualitat, tan present en diverses obres de Richardson de la mateixa manera que el sexe, en general, va ser utilitzat per els directors del Free cinema com un element revulsiu contra el característic puritanisme de la societat anglesa. Ho fa amb el personatge de Geoffrey (Murray Melvin), figura bàsica a l’evolució de la història cap a contorns més dramàtics a la segona part de la pel·lícula. A Taste of Honey, segueix sent una pel·lícula realista sense la tensió dramàtica d’altres títols del moment: ni la nova boda de Helen amb amb un home més jove que ella, ni la partida de Jimmy, ni la sobtada atracció que Geoffrey sent per la protagonista després de diversos dies de convivència a la mateixa vivenda, semblen esquerdar al personatge principal i la mirada del director. Tampoc ho sembla inicialment l’embaràs, que Jo se’l pren com una aventura més entre la seva diàspora personal. Però a partir d’un moment concret, quan Jo diu que no demanem de néixer, sinó que ens ho imposen, A taste of Honey gira cap a un desencantament que ha estat sobrevalorat tota la història.  

Quim Casas (2014) “Un sabor a miel. Realismo y distensión”. A Dirigido por... Iss. 450, 2014. 

Allo Ayala, Luís Carlos. El Free Cinema inglés en los ’50. Londres:1956-1959. [València]: Shangrila, 2020. 

Casas, Quim. “Un sabor a miel: realismo y distensión”. Dirigido por: Iss. 450 (desembre 2014), p.67. 
 
Gutiérrez, Javier. “Las películas más representativas” a Gutiérrez, J. Free Cinema: una nueva mirada. Madrid: Ediciones JC, 2021. 

Heredero, Carlos y Monterde, José Enrique (eds.). En torno al Free Cinema: la tradición realista en el cine británico. València: Institut Valencià de Cinematografia Ricardo Muñiz Suay; Festival Internacional de Cine de Gijón, Centro Galego de Artes da Imaxe, 2001.  

Lambert, Gavin. “Tony Richardson: an adventurer”. Sight and Sound: Londres. Vol. 3, Iss. 11 (1 de novembre de 1993), pp. 30-31. 

Murphy, Robert. “New morging: optimism and resilience in Tony Richardson’s “A taste of honey” and “The loneliness of the long distance runner”. Journal of British Cinema and Television. Vol. IX, Iss. 2-3 (2014), pp. 378-396. 

Vallet Rodrigo, Joaquín. “Los herederos del “Free Cinema”: la “British New Wave”. Dirigido por: Gavá. Iss. 451 (gener 2015), pp. 65-68. 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema