Primeres avantguardes

Limite:

Realitzat sota la influència de la producció soviètica, alemanya i l’avantguarda francesa, aquest poema cinematogràfic, invisible durant molts anys, va suscitar l’interès de la cinefília i de grans cineastes abans de ser considerada una obra mestra del cinema mut brasiler. Amb música de Satie, Debussy i Stravinsky.

Ja des del seu títol, Limite planteja un dels enigmes fonamentals sobre la mateixa condició cinematogràfica: explorar la relació entre els límits de l'ésser humà a través dels límits de la mateixa representació cinematogràfica. L'autor sembla voler advertir que, per a reflectir el problema filosòfic dels límits de l'ésser humà, s'han de trobar les formes-límit del mateix llenguatge visual. Potser un dels trets formals en els quals, si bé s'entremescla en temàtica amb “Finis terrae” de Epstein, Peixoto realitza un exercici de doble coherència formal que porta fins a l'extrem, de manera emfàtica i a vegades literal, tant l'enquadrament com la temàtica. [...] Lluny de concloure arguments, o realitzar enquadraments habituals, sembla justificar-se des de l'aventura i l'experiència, tant dels personatges com de l'espectador, que estan obligats a renunciar a models visuals habituals o certeses conclusives de la narració; com els mateixos personatges abandonats al seu destí en una barca a la deriva, els espectadors estan obligats a abandonar la idea d'una possible resolució. 

Ramírez, D. M. (2017). Limite de Mario Peixoto. una estrategia visual de resistencia frente al paradigma contemporáneo de la ilimitación. Archivos De La Filmoteca, (73), 175-191.  

COMENTARIS SOBRE «LIMITE» QUAN VA SER EXHIBIDA A GRAN BRETANYA (1931): 

«El missatge de cinema, d'Amèrica del Sud, d'aquí a vint anys, estic segur, serà tan nou, tan ple de poesia i de cinema estructural, com el que vaig presenciar avui. Mai vaig seguir un fil tan pròxim al genial com el d'aquesta narració de cambra sud-americana» 

Sergei M. Eisenstein: The Tatler Magazine, Londres, octubre de 1931. 

«No és d'estranyar el domini de tal pel·lícula. Visualitzant-la des de qualsevol angle tota ella brolla com a oriünda d'un somni estrany. Un somni, el confesso, el retorn del qual desitjaria i portant el seu missatge sempre renovat...» 

Edward Tissé: The Tatler Magazine, Londres, octubre de 1931. 

«És senyor del ritme i de la càmera tant com de la pintura dels seus “shots” sud-americans. Jo ho anomenaria extensió d'una mentalitat nova, però ja mestra...» 

S. W. Pudovkin: The Sphere, Londres, 1931. 

«Un jove brasiler que s'expressa en cinema amb la mateixa profunditat que un tècnic experimentat. Amb tot el seu art difon molts èxtasis d'agosarada poesia, ja que la càmera expressa tot un idealisme de rar i molt alt sentit estètic.» 

Eric Pommer: VUE, París, novembre de 1931. 

Andrade, R, et al. Capitulo nono, «Limite» di Peixoto: il Cinema Brasiliano. Genova: Silva Editore, 1961, p. 72-78.  

Dennison, S, Shaw, L. Part II: Brazilian national cinema. Londres: Routledge, 2007, p. 43-76. 

Mello, S. P. Limite,  filme de Mário Peixoto. Rio de Janeiro: FUNARTE, 1979. 

Moreno, A. Época III – 1923-1933: Cinema Brasileiro. Niterói: EDUFF, 1994, p. 55-75. 

Rocha, G. Revision critica del cine brasilero. La Habana: Ediciones ICAIC, 1965, p. 27-36.  

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema