Petit cicle inspirat pel llibre col·lectiu de publicació recent ‘El deseo femenino en el cine español (1939-1975)’, coordinat per Núria Bou i Xavier Pérez. Tres títols emblemàtics de l’època exemplifiquen alguns dels models arquetípics de dona que burlaven les restriccions que imposava la censura.
La recent publicació del llibre col·lectiu, coordinat per Núria Bou i Xavier Pérez, El deseo femenino en el cine español (1939-1975) (Cátedra, 2021) és una bona ocasió per repensar la visió d’alguns films emblemàtics amb protagonisme femení realitzats durant el franquisme. I és que, com el llibre explica, encara que la ideologia del Règim atorgava a les dones un rol passiu i domèstic que sancionava qualsevol desbordament del desig, moltes ficcions fílmiques, fins i tot de caràcter aparentment conservador, van plantejar estratègies que expressaven, per diferents vies genèriques, l’existència d’una subjectivitat femenina plena de força de desig.
El llibre explora la presència del desig femení en les imatges del cinema espanyol produït durant el franquisme, i com el desig esdevé una font de resistència a les consignes repressores de la ideologia censora. Més enllà de la dona conformada a una vida domèstica, subordinada al marit o al poder patriarcal, l’estudi destaca altres models arquetípics. Així, al “cos-llar” s’hi afegeixen la “dona-pàtria”, el “cos-místic”, la “verge casadora”, el “cos-espectacle”, la “dona moderna” i la “dona-monstre”.
En la segona part fa un recorregut per la filmografia d’algunes de les principals actrius que van encarnar aquests desitjos femenins en les seves interpretacions, com Aurora Bautista, Analía Gadé, Emma Penella, Josita Hernán, Lola Flores, Sara Montiel, Carmen Sevilla, Marisol, Concha Velasco, Geraldine Chaplin, Teresa Gimpera i Helga Liné.
El llibre coordinat per Núria Bou i Xavier Pérez segueix les pautes d’anàlisi de la seva obra anterior El cuerpo erótico de la actriz durante los fascismos: España, Italia, Alemania (1939-1945), i ha convocat un nodrit grup d’especialistes en cinema espanyol per analitzar la gestualitat, la força expressiva dels cossos i les mirades d’unes intèrprets que van depassar, de manera més o menys explícita, las pautes de contenció que el Règim exigia.
El cicle que ofereix la Filmoteca il·lustra tres d’aquests arquetips de feminitat tractats pel cinema espanyol dels anys de la dictadura, amb la projecció de sengles pel·lícules particularment significatives: De mujer a mujer en relació amb l’arquetip de la dona llar, amb Ana Mariscal a les ordres de Luis Lucia; Cielo negro pel que fa a la feminitat mística, amb Susana Canales dirigida per Manuel Mur Oti i La novia ensangrentada com a representació paradigmàtica i particularment subversiva de la dona monstre, rodada per Vicente Aranda amb Maribel Martín a les acaballes de la dictadura, amb apunts de lesbianisme i sororitat femenina.
En la primera de les sessions, dimecres 2 de febrer a les 19.30 h a la Sala Laya, Jordi Costa presentarà el llibre El deseo femenino en el cine español (1939-1975) en companyia de Núria Bou i Xavier Pérez.