Bangiku

“Bangiku és una d’aquelles pel·lícules que segueixen actuant en el nostre ànim quan sortim del cinema i després d’haver creuat molts carrers.

Haruko Sugimura hi encarna una geisha ja de certa edat que, després de molts anys sense veure’l, rep la visita del seu anterior amant. Igual de nerviosa que una joveneta, es pinta i s’arregla per rebre’l. Tot just arriba, ell li demana diners.

I ella passa en silenci a l’habitació del costat, on durant tots aquests anys ha conservat curosament una fotografia del que havia estat el gran amor de la seva vida.

En aquest moment, amb tota tranquil·litat i sense cap dramatisme, crema la fotografia mentre ell apareix borratxo al marc de la porta i pregunta d’on prové l’olor de cremat. «Ah», diu Sugimura, «és només una cigarreta que acabo d’apagar.» Mai no he pogut oblidar aquesta escena” (Daniel Schmid).