Cinema Alemany Actual 2021

El cicle Cinema Alemany Actual ofereix una selecció de deu de les pel·lícules actuals més interessants d’Alemanya, amb focus en les millors obres de cinema d’autor i en el cinema independent més original i innovador. Algunes pel·lícules aborden els grans temes i desafiaments del present amb originalitat narrativa i estilística, temes com la migració, l’amor en temps líquids, el debat #MeToo, una sospita de terrorisme o el retrat distòpic sobre el futur climàtic de la nostra societat, entre d’altres, a més d’una picada d’ull a Rainer Werner Fassbinder.

La pel·lícula d’inauguració Ecocidi, d’AndresVeiel, un dels directors alemanys més importants de l’actualitat, se serveix d’un docudrama realista per a crear un panorama distòpic ambientat l’any 2034: El Tribunal Internacional de Justícia, que ha traslladat la seva seu de la Haia a Berlín a causa de la pujada del nivell del mar, ha de decidir si la política alemanya pot ser condemnada pel seu fracàs en la protecció del clima entre 1990 i 2020. En el banc dels acusats es troba, entre d’altres, la ja octogenària Angela Merkel.

Werner Herzog, en una sessió especial prèvia el dijous 21 d’octubre, presentarà el documental Nomad: In the Footsteps of Bruce Chatwin, on homenatja el seu amic escriptor i viatger incansable Bruce Chatwin. Herzog segueix el seu rastre pels llocs més recòndits del món tot entrevistant persones que recorden l’escriptor i la seva obra. Un viatge èpic que evoca la trobada dels dos amics a Austràlia, fruit de la qual va sorgir Cobra Verde, adaptació de la novel·la El virrei d’Ouidah, de l’escriptor britànic.

La migració torna a ser un tema central en aquesta edició. Per al seu remake de la novel·la clàssica Berlín Alexanderplatz, el director d’origen afganès Burhan Qurbani trasllada la trama dels anys 20 del segle passat al present. El seu antiheroi, dividit entre una carrera criminal i el propòsit de convertir-se en un ésser humà decent, és ara un africà negre anomenat Francis, que va emigrar a Europa en condicions traumàtiques. En canvi, el llargmetratge Exili, de Visar Morin, és d’un realisme depriment i fràgil, i explica la història d’un enginyer d’origen kosovar que, a primera vista, està perfectament integrat en la vida d’una petita ciutat alemanya. Però, de sobte, es veu perseguit i assetjat en el seu dia a dia... o s’ho està imaginant? A Lovemobil, d’Elke Margarete Lehrenkauss, la migració té rostre de dona, i es guanya la vida al marge de la societat: prostitutes que esperen els clients a caravanes al costat d’una carretera. La pel·lícula, muntada com un reportatge documental, es basa en recerques en aquest àmbit que es recreen de manera hiperrealista amb actrius i actors aficionats.

The case you també aborda un tema explosiu mitjançant la recreació d’experiències davant d’una càmera. En aquest cas, la jove directora i actriu Alison Kuhn i les seves companyes recreen les agressions sexuals que van sofrir durant un càsting. La pel·lícula és tant una acusació com una catarsi, i una poderosa contribució al debat #MeToo. Una altra obra que aborda el seu tema amb una mescla de documental i posada en escena, és París -ni un dia sense tu. La directora i artista visual Ulrike Schaz reconstrueix el seu propi passat en una barreja de converses i collages poètics. El 1975, quan encara era estudiant, va quedar registrada com a sospitosa de terrorisme i va romandre durant anys a les llistes de la policia internacional. La raó: estava al lloc equivocat en el moment equivocat. Concretament, de camí a una festa a París on el terrorista Carlos havia matat dos agents secrets.

Freies Land, de Christian Alvart, aborda un capítol de la història d’Alemanya a través del gènere policíac. Poc després de la reunificació, dos comissaris són enviats a un racó remot d’Alemanya de l’Est per resoldre els assassinats de dues nenes. Amb les seves recerques no només penetren en la xarxa de mentides privades i polítiques, draps bruts i corrupció local, sinó que també s’enfronten als seus abismes personals. Enfant terrible, mostra els abismes humans de forma cridanera i amb certa morbositat voyeurista. L’homenatge cinematogràfic d’Oskar Roehler al seu llegendari col·lega Rainer Werner Fassbinder és un tour de force a través de la curta i intensa vida d’un director de cinema, en què les transgressions artístiques i els jocs de poder psicològics es fonen de manera desastrosa. En canvi, Hola, una altra vegada? Un dia per sempre és lleugera, divertida i enginyosa. Zazie, la protagonista de la comèdia romàntica de Maggie Peren, és una jove que està molt a gust amb la seva vida de soltera. Comparteix el seu pis amb dos amics que són tan incapaços de comprometre’s en l’amor com ella. Però una invitació a la boda del seu millor amic de la infància converteix la ment i la vida de Zazie en un caos. Una de les pel·lícules més originals que aborda els reptes de l’amor en temps líquids és I’m your man, dirigida per Maria Schrader, guanyadora d’un premi Emmy per la seva sèrie de televisió Unorthodox. En la pel·lícula, que va guanyar l’Ós de Plata a la millor actriu protagonista a la Berlinale, la reeixida científica Alma s’enfronta a una elecció incòmoda: per a aconseguir diners per al seu nou projecte de recerca, ha de participar en un experiment i passar diverses setmanes dia i nit amb un robot humanoide. El robot està programat per a ser la seva parella perfecta i endevinar tots els seus desitjos...