La irrupció d’un nou llenguatge

La irrupció d’un nou llenguatge:

Diàleg entre el primer documental reconegut sobre la indústria cinematogràfica i una exploració més recent a partir del metratge de les primeres pel·lícules usades amb finalitats científiques, dos àmbits aparentment allunyats, però que revelen ja a principis del segle XX, tot el potencial i la fascinació que la imatge en moviment ha despertat i encara desperta.

“En un mes, en Pierre i jo tindrem exactament la mateixa edat. [...] Hem estat amics de la infància des que ens vam conèixer al Lycée Buffon a principis de l'any escolar a l'octubre de 1918, una mica abans de l'armistici. [...] Uns anys més tard, quan estava amb gent al cinema, al voltant de Canudo i fent cartells per viure, en Pierre era estudiant d'Arts i Oficis i treballava en una fàbrica química.  Vam anar junts a les pel·lícules moltes vegades. [...] 

Eugène Deslaw, una directora de documentals sobre la que es parla massa poc, autora de La Marche des màquines, em va suggerir durant les nostres reunions a La Coupole de fer alguna cosa entre els bastidors del cinema, una idea la qual no va tenir temps de materialitzar. Vam parlar sobre aquesta idea amb en Chenal, i es va acabar convertint en Paris-Cinéma. Gairebé no teníem diners. Robert Gys, un famós decorador i amic meu, ens va donar una mica de diners i una autorització per rodar entre els seus escenaris [...]. Vaig conèixer a Émile Nathan i li vaig donar la pel·lícula, a més de la impressió i el desenvolupament de la primera còpia de forma gratuïta. En resum, ens vam poder permetre el luxe de dos operadors. Gaston Thierry, de Cinémonde, ens va aconsellar veure a Beck, l’ impressor del diari. Aquest últim em va fer fora, però Pierre es va fer càrrec de la situació: va assetjar el seu despatx durant dues setmanes. Quan Beck en va tenir prou, el va trucar i li va dir: "Què vols?” - “Diners per acabar una pel·lícula.” - “Quant?” - “Serien necessaris cinquanta mil francs...” - “Aquí estan. Deixa’m en pau!" I així va ser com Pierre va signar la pel·lícula i va aconseguir la major part del finançament... Admirava la seva tenacitat, era un tret de caràcter que jo no tenia però gràcies al qual es va poder produir la pel·lícula.  

(Jean Mitry, citat dins de: Pierre Chenal, souvenirs du cinéaste. Dujarric, 1987) 

[...] Al cinema de París, vam ser testimonis de la càrrega de les càmeres, de l'elecció d'una lent segons el punt de vista desitjat. Vam ser testimonis de la composició dels actors, de la fabricació de les decoracions. Vam visitar el taller de disfresses. Vam veure Cavalcanti durant el rodatge de la seva pel·lícula Le Capitaine Fracasse amb Charles Boyer, Pierre Blanchar i Pola Illéry. A la Gare de Lyon, vam mostrar el rodatge nocturn de Latin Quarter d'Augusto Genina, amb Carmen Boni. Tres trens van començar simultàniament: al primer, Carmen Boni onejava el seu mocador en direcció a l'home que deixava a l'andana; el segon tirava dels vagons sobre els quals havíem instal·lat les llums solars per il·luminar l'escena. Al sostre d'un cotxe del tercer tren, el nostre petit equip ho va filmar tot... Per cinc mil francs, s'havia de fer!. [...] 

Quan la pel·lícula va acabar, la SOFAR Distribution Company va signar amb el Senyor Beck. Durant sis mesos no en vam saber res, així que vaig anar a veure al director de SOFAR: -“Ja que la meva pel·lícula no sembla interessar-te, vinc a recollir les bobines.” -“De quina pel·lícula es tracta?” -“Del cinema de París.” -”Però senyor meu, ja hem mostrat dotzenes de films sobre Paris. Els espectadors ja no en volen més.” Vaig cridar: -”Bon Déu, Aquesta no és una pel·lícula sobre París, sinó sobre el darrere de les escenes del cinema!” -”Darrere les escenes del cinema” va exclamar, “un títol excel·lent! Molt comercial. Perquè no la va titular així? Me n’hauria encarregat immediatament. Perdoni el temps perdut, li prometo que aquesta nit ho projectarem.” 

(Pierre Chenal dins de: Pierre Chenal, souvenirs du cinéaste. Dujarric, 1987) 

Gilles, C.; Chenal, P. Pierre Chenal. A: Gilles, C. Le cinéma des anées trente par ceux qui l’on fait. Paris: L’Harmattan, 2000, p. 45-53. 

Gunning, T. From fossils to time to a cinematic genesis. Gustav Deutsch Film ist. A: Brainin-Donnenberg, W; Loebenstein, M. Gustav Deutsch. Viena: SYNEMA publikationen, 2009, p. 163- 180. 

Matalon, P.; Guiguet, C.; Pinturault, J. (Coords). Pierre Chenal. Souvenirs du cinéaste: fimogrphy, témoignages, documents. Paris: Dujarric, 1987. 

Mitry, J. La escuela documentalista. A: Mitry, J, Historia del cine experimental. Valencia: Fernando Torres Editor, 1974, p. 179-199. 

Wees, C, W. Found footage y collage épico. A: Bonet, E. Desmontage: Film, video/apropiación, reciclage. Valencia: IVAM, 1993, P. 37-42. 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema