Dorothy Arzner · 1940 · 90'
Programme: Aula de Cinema 2024-2025.
La dona com a espectacle
Dues companyes d’una troupe de ball encarnen postures diferents sobre la dansa, una es decanta pel vodevil i les actuacions en night-clubs mentre que l’altra prefereix el ballet clàssic.
Sota l'aparença d'un vodevil convencional de Hollywood, Arzner articula una "paròdia del món de l'espectacle, representant pols oposats dels mites de la feminitat: sexualitat vs. gràcia i innocència" (Claire Johnston) per dinamitar-los en un món, el del cinema, pivotat històricament pel desig masculí.
El film, amb paraules de la mateixa Arzner, “és una reflexió sobre la disparitat entre art i comerç. Les dues ballarines s’esforcen per preservar la seva pròpia integritat feminista alhora que es disputen ser les principals protagonistes damunt l’escenari i la conquesta del mascle”.
Amb muntatge de Robert Wise, és una denúncia del costat fosc del music-hall que, a finals dels seixanta, va tenir una segona vida comercial gràcies al moviment feminista.
És el film més conegut d’Arzner i conté la coneguda escena en la qual Maureen O’Hara s'encara des de l'escenari a un públic masculí hostil.