Tsai Ming-liang · 2020 · 127'
Dos homes comparteixen la seva soledat enmig de la gran urbs de Taipei.
Rodat al llarg de cinc anys, en tres països, i en gran part sense guió, Rizi és un retrat, sorprenentment càlid, del tedi contemporani i dels problemes d’envellir i relacionar-se en la societat moderna.
Seguint el seu actor fetitxe —Lee Kang-sheng— mentre busca a Hong Kong curar-se el mal d’espatlla que li va aparèixer per primera vegada (a l’actor i al personatge) a The River (1997), Ming-liang se sent igualment fascinat per un emigrant de Laos que treballa a Bangkok.
L’essència commovedora i nostàlgica del cineasta es posa de manifest quan aquestes dues figures solitàries s’uneixen finalment en un moment d’enorme tendresa.
“Tsai Ming-liang depura al màxim el seu estil particular amb el qual allò trivial es converteix en acció dramàtica, afavorida per un rebuig dels convencionalismes narratius en favor d’un lirisme visual la força del qual radica en l’antítesi d’elements (el foc i l’aigua, la soledat i el desig). El cineasta relata amb transcendència magistral allò que en essència existeix per ser oblidat, convertint el cinema en un espai atemporal d’esperes. El temps és el gran aliat d’aquest realitzador els plans estàtics del qual contenen els elements mínims (i imprescindibles) amb els quals poder construir un relat sobre la incomunicació i la soledat. Un elogi ambivalent a la lentitud que prescindeix dels diàlegs, renunciant a la conversa com a únic mitjà per comunicar-se. Potser per això resulta tan eloqüent com bonic la trobada sexual que es mostra a pantalla: una experiència sensorial que transcendeix allò físic a partir del contacte entre dues corporeïtats” (Caimán).